El camió de l'ONG arriba a l'esplanada del camp de refugiats, que s'amunteguen al seu voltant. Hi ha mil persones i ells transporten dos-cents lots d'ajuda. Desbordats, els cooperants llancen els paquets a la multitud. Corredisses, crits, baralles, els més forts arrabassen el que han arreplegat els més febles. És una escena que hem vist a la televisió i al cinema. Un esforç a favor de la justícia es converteix en un exercici d'almoina mal repartida que no va a parar a qui més ho necessita sinó al més espavilat. Doncs bé: en alguna mesura, quelcom semblant passa quan es distribueixen ajudes i subvencions segons el mecanisme «per ordre d'arribada fins que s'acabi el pressupost» que és, justament, el que s'ha aplicat a les ajudes del Govern català als autònoms afectats per les mesures contra la covid. Una quantitat fixa de dos mil euros amb una dotació de vint milions, fet que significa un topall de deu mil beneficiaris, al marge de quants siguin els que complirien els requisits. Plantejada l'operació d'aquesta manera, no és estrany que el primer dia una allau de sol·licituds col·lapsés la pàgina web on s'havien de presentar, ni que en poc més de 24 hores s'hagin esgotat els diners. Un s'imagina desenes de milers d'autònoms maltractant el teclat de l'ordinador i prement sense descans, inútilment, la tecla de «refrescar». Oferir poques unitats d'un producte amb molta requesta ho fan algunes empreses per aconseguir una allau amb efectes promocionals, però se suposa que les administracions públiques responen a altres criteris, com ara l'avaluació de les necessitats dels peticionaris. Si hi ha pocs diners, s'han de destinar als més fumuts, no als més ràpids ni als que poden estar tot el dia pendents de la maleïda web. No ha esclatat una revolució d'exclosos perquè dos mil euros tampoc no resolen cap problema als autònoms arruïnats per la pandèmia, i perquè d'aquest Govern cada cop se n'esperen menys solucions. Dimarts al migdia les conselleries implicades -Polítiques Digitals i Treball- ja es tiraven les culpes pel cap. El que mana no hi és i dels que hi són cap no mana.