En una recent compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, el director general de l'AEAT, Jesús Gascón, ha anunciat que el ministeri d'Hisenda prepara una normativa que permeti a la Inspecció l'entrada i registre en els domicilis dels contribuents sense necessitat de preavís.

Amb aquestes manifestacions el senyor Gascón es fa ressò del malestar expressat per l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), en una nota del 13 d'octubre de 2020, que comenta la sentència dictada pel Tribunal Suprem l'1 d'octubre de 2020, al nostre parer d'impecable factura i claredat expositiva. Aquesta sentència ha revifat el debat sobre el conflicte existent entre el dret fonamental d'inviolabilitat del domicili del qual, ex article 18. 2 de la CE, gaudeix el contribuent i, «la necessitat que la lluita contra el frau fiscal compti amb mitjans ponderats al mateix temps que eficaços, [...] »(afirmació continguda en la nota publicada per l'AIHE). La polèmica de nou està servida.

Analitzada la sentència, haurà de convenir-se que la normativa que preconitza el director de l'AEAT no resulta precisa. En efecte, el nostre ordenament jurídic està dotat de mecanismes que permeten a l'Administració, ja sigui la tributària, i a qualsevol altra amb facultats investigadores (a manera d'exemple la CNMC), la inspecció domiciliària que permet als actuaris el registre dirigit a la investigació en curs.

En efecte, els nostres textos legals i més concretament la Llei general tributària, preveu que l'Administració Tributària pugui pretendre l'entrada i registre al domicili d'un contribuent i, llevat que l'inspeccionat consenti voluntàriament, l'autorització sigui decidida per un jutge, concretament de l'ordre jurisdiccional Contenciós Administratiu, a causa de la protecció constitucional que es dispensa al domicili.

Davant la claredat de la norma, la principal aportació de la sentència és la crida d'atenció que dirigeix a l'Administració que ho sol·licita i, molt especialment, al jutge que la concedeix, sobre la transcendència i gravetat que suposa una autorització d'entrada i registre domiciliari.

Assenyala el Tribunal Suprem que en efectuar-se una sol·licitud d'entrada inaudita part, és a dir, sense audiència prèvia de l'afectat, és forçós que la mateixa es fonamenti en l'estricta necessitat d'aquesta actuació, sense que siguin invocables presumpcions, conveniències o oportunitats ja que la mesura sol·licitada és d'una significativa gravetat en pertorbar un dret fonamental que correspon a l'afectat. En sentar doctrina, el Tribunal resol que l'autorització d'entrada i registre s'ha de fer mitjançant resolució motivada (acte judicial), resultant necessària la concurrència de les següents exigències: (i) hi ha d'haver un procediment inspector obert, en curs i notificat a l'inspeccionat, llevat d'excepcions molt fonamentades; (ii) els registres no poden realitzar-se amb finalitats prospectives, la sol·licitud ha d'expressar amb detall i precisió què és el que es busca i és objecte del registre, acotant-se de manera suficient l'abast del mandat; (iii) l'acte judicial ha de motivar formalment i material la necessitat, adequació i proporcionalitat de la mesura, sense que càpiguen acceptacions automàtiques, infundades o acrítiques de les dades proporcionades en la sol·licitud. Només així es podrà considerar que la mesura és procedent i el registre domiciliari adequat; i (iv) la resolució judicial haurà d'acotar l'abast del registre i concretar els extrems susceptibles del mateix, evitant una mena de «tot s'hi val».

En la seva sentència el Tribunal Suprem és molt crític amb l'òrgan judicial que va accedir a la sol·licitud sense realitzar aquesta anàlisi; però aquesta crítica o toc d'atenció també arriba al fonament de la sol·licitud cursada per l'AEAT (la discordança existent entre les declaracions del contribuent inspeccionat i els ingressos mitjans estadístics del sector d'activitat) que considera totalment insuficient.

L'alt tribunal incideix en què no estem en el curs d'una investigació penal o criminal sinó en el si d'una inspecció tributària o administrativa sense que resulti acceptable que «l'afectat per unes actuacions de l'Administració tributària es trobi en una situació més desfavorable i costosa per al gaudi ple d'aquest dret que la que ocupa l'encausat en una instrucció penal, per al cas en què se sol·liciti i autoritzi l'entrada al seu domicili» i més quan en les entrades domiciliàries acordades en procediments penals assisteix i aixeca acta el lletrat de l'Administració de Justícia (anteriorment secretari judicial), que no està present en els registres domiciliaris realitzats per la inspecció tributària.

És cert que la introducció de limitacions o traves en el registre domiciliari comporta una major dificultat en la comprovació i investigació de l'eventual elusió fiscal; ara bé, no és menys cert que l'AEAT té recursos humans altament qualificats, àmplia informació i importants mitjans tecnològics, eines que li permeten el desenvolupament de la seva comesa sense que sigui exigible, al recer d'una major efectivitat, sacrificar drets fonamentals molt rellevants, i la protecció domiciliària ho és. Es tracta, en definitiva, d'evitar el sacrifici de drets fonamentals sense que hi hagi una justificació suficient o aquesta no estigui totalment exposada i raonada, evitant automatismes i peticions rutinàries.

La conclusió és senzilla, no és necessària nova normativa, és suficient complir la que està en vigor.