12 de novembre de 2020
12.11.2020
Diari de Girona

La mitja bufetada

11.11.2020 | 23:34
La mitja bufetada

Ramon Tremosa és la mitja bufetada de la política catalana. Hi ha un seu vídeo cantant gospel. Un altre gravació tocant al piano una cançó de Lluís Llach. I no en sabria dir res més. És aquesta tifeta de gos ratolí que l'amo s'ha descuidat de recollir i que no és prou grossa perquè els escombriaires la detectin, però resulta prou emprenyadora perquè la trepitgis i arribis a casa fent olor de no se sap ben bé què i deixis perdut el parquet.

A mi em sembla un atemptat que aquesta consellera Vergés hagi tancat la restauració i l'hostaleria. És la típica calamitat de la incompetència, de la ignorància, de qui no ha pagat mai una nòmina i no entén ni l'economia ni la llibertat, que són exactament el mateix. És un drama tenir consellers que no han estat empresaris i que no entenen com es crea la riquesa. La incompetència és pitjor que la corrupció, o dit d'una altra manera: no hi ha res més corrupte que la incompetència. Entre Madrid i Catalunya hi ha l'abisme d'una presidenta que entén que la economia és el centre de la vida i una consellera que no entén absolutament res.

Però establerta aquesta posició, i aquestes diferències, jo puc entendre que forma part del debat dir que cal un confinament total. És una opinió demencial, equivocada, però coherent amb una manera de veure el món que molts creuen que el salva encara que jo cregui que el du a la misèria i a la mort. Puc criticar l'error d'aquestes persones, i les seves vides equivocades, però hi ha alguna cosa de noble en defensar una idea forta encara que sigui l'oposada a la que jo crec que funciona. Hi ha un criteri de fons, una coherència, un camp teòric, i fins i tot lògic, en què l'horrorós argument pot tenir la seva vigència.

El que no és acceptable és que un economista suposadament format, suposadament liberal i curat dels espants col·lectivistes, surti a fer el mec amb lamentables propostes que només busquen l'oportunisme de quedar bé amb tothom i no duen enlloc. El conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, convergent, no pot aportar com una solució que obrin les terrasses al 50%, perquè això és un suïcidi per a qualsevol establiment i la condemna a l'agonia i a la mort del sector. Xavier Sala i Martín, un dia que vaig preguntar-li què li semblava Tremosa, em va respondre ras i curt: «Petit».

És d'economista –i d'home– petit no entendre que l'economia ha de formar sempre part de l'equació. És de liberal petit creure que amagant-nos a casa resoldrem els problemes. És de miserable proposar mesures que són un insult al motor d'una economia com la catalana, i que ho facis per comparèixer com l'equidistant entre l'un i l'altre. Mas cometé l'error d'enviar-lo al Parlament Europeu enlloc de confiar en l' Alfons López Tena. Torra el va fer conseller i durant uns dies Puigdemont va festejar-lo com el seu possible successor. Fa poc que ha començat a caure paulatinament en desgràcia, però no del tot encara. Espero que, pel seu bé i el de tots, l'expresident no cometi el greu error de triar una expressió tan mínima de qualsevol virtut. Tremosa és la petitor, la traïció assegurada, l'oportunisme dels que quan toquen el piano sembla que toquin una dona que no els agrada prou. No representa ni tan sols una opció política o ideològica, sinó la manera de ser que enfosqueix el món amb més profilaxi que alegria, amb més por que esperança, amb més cinisme que bona voluntat. Condemnar bars i restaurants a obrir només el 50 per cent de llurs terrasses va molt més enllà de la proposta tècnica i és més aviat propi dels que desautoritzarien l'entrada de les tropes americanes a París perquè alguns soldats no tinguessin els seus passaports en regla.

Catalunya fa molt temps que no està de sort. Tenir una consellera com Alba Vergés és una catàstrofe. Però les catàstrofes és el que esperem de l'esquerra, sempre contrària als interessos de la Humanitat, i per tant ens esperàvem la humiliació, encara que aquesta vegada hagi estat tan especialment grollera. Però que la suposada dreta ens falli i ens ofengui amb el petit Tremosa és un escarni absolutament innecessari, una ganivetada a l'esperança i la demostració que per molt que ens estavellem no aprenem a identificar la grandesa en les persones, ni a patrocinar-la. Preferim els ínfims, els diminuts, els que només busquen de vendre la teva ànima a la menuda perquè la seva ja fa dècades que la van vendre i malvendre. El mal que Catalunya s'està fent, des d'ERC fins a Junts, passant pels dibarats de Podem i la CUP és d'una incalculable baixesa. Ser una colònia del més tercemundista dels països del tercer món seria millor negoci que la mena de governants que no tenim, encara que només fos perquè per l'afany de robar que tindrien, voldrien que les coses ens anessin mitjanament bé.

No estem de sort però no crec que sigui mala sort. Penso que fa anys que busquem deliberadament de destruir-nos. Ramon Tremosa no és cap casualitat ni cap accident. Quan jo escrivia a l' Avui ja li deia al llavors candidat Mas el terrible error que havia comès triant-lo. I aleshores em demanava que confiés en ell i jo durant molts anys, i com un imbècil, vaig fer-ho. Fa molts anys que estem construint aquesta derrota i n'hi ha que encara troben que surten poc a la tele i que no poden acabar de propagar-la.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit