La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya normalment fa les seves jornades a l'estiu, com el nom de l'entitat indica, durant la primera setmana de juliol. Aquest any vam anar veient com el virus se'ns tirava a sobre i l'hem hagut d'organitzar i desmuntar. Que si ho podem fer, que si no. Reunions i reunions telemàtiques com mai. A la fi vam fer unes activitats al juny i juliol totalment en línea. I vam ajornar les activitats per després de l'estiu, per poder veure quin panorama teníem. Vam decidir que faríem la Universitat d'Estiu a la tardor, una cosa pròpia de lliurepensadors.

Doncs hem tornat a muntar les jornades per celebrar-les els dies 4, 5 i 6 de novembre. Teníem la sala Brigades Internacionals de la UGT a Rambla de Santa Mònica, antic local del CADCI. És una sala immensa que en condicions normals hom hi pot posar 300 persones. Reunions i més reunions que si hi podrem posar 200 persones, que si 100, que si... Al final per una setmana no ho hem pogut fer amb gent a la sala. Quina mala sort! Però encara que hem pogut utilitzar la sala com un immens plató i les activitats, conferències o taules rodones s'han fet amb les participants en directe. Així doncs les jornades de la UPEC les hem hagut de fer totalment en streaming. A més hem patit perquè a mesura que s'apropaven les jornades els que havien d'agafar avions o trens no podien i el que és més fotut, alguns ponents quedaven reclosos a causa del virus. Així doncs, l'equip tècnic ha treballat durament per fer entrar telemàticament aquests ponents confinats.

Teníem per repartir un cartell de Joan Pere Viladecans i un llibre de Raül Aguilar sobre un dels nostres rebels, en Ramon Xaudaró. Al final hem pogut fer les jornades i encara considerem que hem tingut sort. Tot ha anat bé i no ha fallat ningú ni cap element tècnic. I quan ja assaboríem la victòria cultural sobre el virus, veiem estupefactes que l'església catòlica celebra una cerimònia... amb 600 persones! A més els capellans i bisbes que la presidien no guardaven les mesures de seguretat. Nosaltres per fer les taules rodones amb tres ponents i un moderador vam muntar una taula pròpia del Politburó Suprem. Quan hom pregunta, com és possible que passi això, es respon: és que la religió és un dret fonamental! No et fot. I la cultura què és? No sé perquè tenen més drets els que creuen en un personatge fictici, que els que no creiem en religions d'ultratomba com deia Francesc Layret. Es tractava d'una beatificació. No beatificaran mai cap demòcrata, cap antifeixista? Per contra, nosaltres vam donar el premi en commemoració dels 75 de l'alliberament dels camps nazis a l'Amical Mathaussen. Una petita diferència. He proposat a la junta que la UPEC es converteixi en l'Església Universal de l'Esquerra, el Debat i la Cultura (EUEDC) almenys l'any vinent podrem tenir participants.