El sondeig publicat dimecres pel CIS, sobre Efectes i conseqüències del coronavirus (I), equival a fer una enquesta entre el públic que abandona la sala on es projecta una pel·lícula de terror. O més exactament, a plantejar el qüestionari durant la projecció. Si els números poguessin tremolar. La primera conclusió estableix que els espanyols atresoren un elevat concepte d'ells mateixos. La meitat d'aquests conills porquins «va ajudar a una o diverses persones que no viuen al seu domicili». En canvi, només un de cada sis «va rebre ajuda». Un percentatge mínim d'assistits es van veure aclaparats per un exèrcit d'assistents voluntaris.
Aquesta autoconfiança resulta clau per concloure que la covid ha aconseguit la por més perfecta de la història de la humanitat. No només perquè 94 de cada cent espanyols reconeixen una «preocupació» accentuada, i s'hauria condecorar els 450 mil que no admeten el mínim impacte de la pandèmia, sinó perquè han diversificat l'ensurt en totes les categories imaginables. El CIS planteja fins a deu pors, dolors, temors o inquietuds connectats amb el coronavirus. Set d'ells han estat experimentats aquest 2020 per la majoria dels ciutadans, i en altres no s'arriba al consens perquè impliquen la «pèrdua» d'una persona propera, trauma que no afecta el conjunt de la població.
Per anotar l'exemple més contundent, quatre de cada cinc espanyols senten «inquietud i temor davant el futur». Un fi analista matisarà que la por a l'esdevenidor és independent dels virus, però no entre els enquestats pel CIS, que sempre mostren un gosadia exemplar davant de les vicissituds. A més, la quota dels que se senten personalment danyats coincideix excepcionalment amb el naufragi col·lectiu que els enquestats observen al seu voltant. Ja només falta estimar si la por perfecta ha estat proporcionada i protectora contra el contagi.
