No és només que siguin uns inútils, que això està fora de discussió. El pitjor problema, el pecat original de la nostra classe política, és que mai, mai de la vida, han treballat de debò. Mai s'han llevat a les sis del matí per rebre els proveïdors i enlairar la persiana, mai han sabut què és patir per si els ingressos, restades les despeses, permetran pagar els llibres del col·legi del nen. Mai han vist com una miserable ajuda depenia de ser dels primers que la demanessin, pitjor encara, depenia d'un sistema informàtic que es diria creat expressament per riure's d'ells. Tenir Ramon Tremosa de conseller d'Empresa és tenir-hi un home que no sap què és mirar d'aguantar un negoci. Quan tot un conseller pretén que els bars i restaurants puguin obrir les terrasses de 13 a 16 h, i ho anuncia com si hagués trobat la solució al teorema de Poincaré, està cridant que viu en un altre món. Per a ell, les terrasses són només aquell lloc on anar a fer l'aperitiu després de dues reunions, i amb tres hores té temps de sobres per empassar-se dues racions d'escopinyes i una d'anxoves, més un parell de canyes per ajudar a passar-ho tot coll avall. Per què necessiten obrir més temps, si tot un conseller en fa prou per quedar tip com un verro? I a la tarda, tot tancat, que per experiència pròpia ell sap que a les tardes no es treballa, són hores que es dediquen a jugar a golf, a anar a passeig amb la família o a escriure una fabulosa tesi sobre el món de l'empresa, que ell coneix tan bé, sempre des de la teoria.

Tremosa no és una excepció. Ni ho és la consellera de Salut, Alba Vergés. Ni la gegantina candidata de JxCat, Laura Borràs, a qui fins des del Congrés recorden que porta anys lluint jaquetes de 1.000 euros i bosses de mà de Michael Kors, sigui això el que sigui. Què en saben, de treballar? Només cal mirar el currículum del governet i de la majoria de diputats, per veure que els seus ingressos no han depès mai de si treballen o no. O s'han dedicat sempre a la política, o han estat un petit interval de temps en una universitat, el cas és que només s'han llevat abans de les 9, un dia per alleugerir la bufeta. I un altre per anar a esquiar. És d'il·lusos esperar que una tropa que mai no ha fet res de productiu, entengui què passa fora del seu palau de cristall. Fa tants anys que estan fora de la realitat, que estan convençuts que a Catalunya tothom viu com ells.

- De què es queixa aquesta gent? A sobre que els ajudem a tenir una excusa per no treballar, encara protesten.

No és que estiguin abocant a la ruïna els catalans per incompetència. O no només. És que desconeixen la paraula «ruïna», acostumats com estan a cobrar un sou que no depèn ni de produir ni de treballar ni d'esforçar-se, que depèn només de no haver-se equivocat en donar el número de compte corrent on els han d'ingressar la més que generosa nòmina, extreta dels nostres impostos.

És inútil que autònoms i petits empresaris protestin, cridin i plorin. La relació entre treball i ingressos per viure dignament és tan impossible de fer entendre als polítics catalans com a una tribu de l'Amazònia que mai no ha tingut contacte amb la civilització. Ingressos? Treballar? De què esteu parlant? A la plaça de Sant Jaume, igual que a l'Amazònia, només han d'estirar la mà per agafar tot el que necessiten per viure bé. La resta, que s'espavili. Haver-se ficat en política.