El llistat de greuges comença a ser preocupant. Que aquest govern està rostit no ho sabem ara, sinó ja des del mes de febrer passat. Això, ja de per si irresponsable, s'agreuja en un context com el que estem vivint. Sense lideratge ni rumb.

Ningú posa en dubte la dificultat i els equilibris que s'han de fer per gestionar una crisi de les magnituds existents però fa feredat la manca de sensibilitat i de mínima previsió i d'eficàcia de l'actual govern.

Ja s'ha escrit i parlat molt les darreres hores sobre això però, ja em disculparan, hi torno: és escandalós la manera com s'ha ideat i executat l'ajuda als autònoms. Primer la manera -al més pur estil de llei de la selva-, de repartiment sense tenir en compte tipus d'activitat o graus de vulnerabilitat i, en segon lloc, l'execució tècnica. Era una obvietat que, tal com s'havia ideat, hi hauria una allau de sol·licituds en els primers segons d'obertura de la convocatòria. En el fons i en la forma, un desastre.

Quina mena de credibilitat té un govern amb una conselleria de polítiques digitals que, mentre la gent no arriba a final de mes i l'administració els deixa a la intempèrie, anuncia que invertirà en enviar un satèl·lit no sé on i se'ls penja dues vegades en 10 dies les seves pàgines web. És pretendre ser un xef d'alta cuina sense saber fer ni un ou ferrat.

I no critico la inversió en innovació. De fet, és fonamental invertir en el futur, en digitalitzar les empreses (començant per la pròpia administració), però s'ha de ser sensible amb el moment que estem vivint. Demostren que la seva bombolla és una altra.

Provoca una certa sorpresa i vergonya aliena com, ara que s'acosten les eleccions, tots aquells que han manat en el nostre país, sense excepció, no han fet cap aposta decidida per la innovació, ni per la modernització de l'administració, ni en establir criteris meritocràtics en la gestió pública, ni han fet cap pla per ajudar a les empreses a implementar criteris de sostenibilitat energètica (més aviat els han posat traves) i un llarg etcètera.

I no només això, sinó que tot aquest espectacle ve amanit amb escenes diàries llançant-se els plats pel cap entre membres del govern. Un campi qui pugui constant i l'últim que tanqui la porta.

Un s'adona que, amb aquesta concepció de servei públic que tenen certs partits i dirigents actuals, haver pretès fer un Estat d'Europa era, per dir-ho finament, un xic pretensiós. Alguns ens ho vàrem creure, ho assumeixo. Però ara ja no cola.

Casualment ha desaparegut del llenguatge polític aquella expressió de «pantalla passada» però, de fet, ara mateix, efectivament s'ha de passar pantalla. Han estat incapaços de suportar una web d'ajudes a autònoms, de protegir la dignitat de la façana del Palau de la Generalitat davant uns vàndals, incapaços de coordinar-se amb eficàcia i de mantenir una negociació ferma, coherent i decidida amb l'Estat perquè pagui els ERTOs quan pertoca...

Obrim finestres i portes, que entri aire fresc per reconstruir el país i fer-ho bé. Un projecte nou, renovador, modern per afrontar tant les urgències actuals com els reptes del futur. Modestament, en el PNC volem fer possible aquest canvi de pantalla que la gent necessita, ara ja, urgentment.