14 de novembre de 2020
14.11.2020
Diari de Girona

La pandèmia està fomentant la clandestinitat

14.11.2020 | 00:09
La pandèmia està fomentant la clandestinitat

Les restriccions propiciades per la pandèmia estan fomentant la clandestinitat. No podem oblidar que el prohibit córrer va sempre al costat de les ganes. Sí, en realitat crec que els éssers humans tenim una part fosca que mirem d'amagar, però en determinats moments surt a flotació. En general tenim la necessitat de portar la contrària. Des de nens ens apliquen l'obediència i en ésser un fet constant veiem en ella una dama cruel. És evident que hi ha coses que la pandèmia no pot canviar d'un dia per l'altre. Tot i organitzar la bona voluntat, hi ha moments que la molt cabrona no s'integra en cap pla. Hi ha persones que són la discontinuïtat de la raó i malgrat veure que a dia d'avui tot és un element constitutiu de mort passen de tot. Crec que al costat de la imbecil·litat hi ha la supèrbia, sí, la mateixa que sempre viu en un absurd malestar i no acata res. Al costat de les nostres actituds (opinió subjectiva) s'observa la decadència dels nostres principis. Exactament, al costat de la negació, hi ha l'afirmació que ens falta. Hi ha persones que segons sembla es permeten fer festes clandestines i en la desobediència veuen l'ocasió de «brillar». Pensant-ho bé, crec que tenim distorsionat el significat de felicitat i només l'identifiquem al costat de tot allò que ens anima durant un quart d'hora.

El somni concret de molts vivents, per desgràcia, és: menjar, beure i ( Olga, no siguis grollera, no diguis follar) doncs llavors (somric) diré fornicar. Crec que ordenant les seves preferències, no es reconeixen en res que no tingui el denominador del que ells anomenen «diversió». Amb el llaç de la irresponsabilitat podem estrangular la nostra vida i la dels nostres semblants. Tota «alegria» clandestina a la llarga passa factura. Em repugna veure l'egoisme tan desmesurat que té la nostra societat i el poc que pensem en els altres. En suma, som un joc dialèctic, que en trobar-se al costat de l'acció es queda en res.

Als que s'ho passen pel forro tot, els diria que els nostres avis també proclamen la vida. Justament, ara més que mai, hem de ser conscients que una mala acció pròpia pot enviar al cementiri un semblant i fins i tot a nosaltres mateixos. Què és més important? La vida o les festes? És el moment de dominar els impulsos i aprofundir en les raons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook