15 de novembre de 2020
15.11.2020
Diari de Girona

Cartes

15.11.2020 | 06:00
Cartes

Feliços 99 anys,
sor Leonor
M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Estimada sor Leonor, no sap com m'agradaria estar a prop seu en la celebració dels seus 99 anys. El pitjor és que sor Teresa, per motius de salut, està ingressada intentant de recuperar-se de l'ictus que va patir fa uns mesos, però amb paciència tot tornarà al seu lloc. Quan parlo amb ella bé prou que es preocupa per vostè i li sap greu de no poder estar al seu costat. Jo ja li vaig dir que tornarien a estar juntes i que ella cada dia estava millor.
Sor Leonor, jo encara recordo quan vaig anar a fer el Servei Social, que feia tanta fred. La fórmula que em va donar per als perellons, que ara la gent no saben ni el que són.
Ja sé que són moments molt difícils per a tothom però tinc la seguretat, sor Leonor, que si no he marxat li felicitaré els 100 anys. Records a les germanes que les cuiden i un petó a Sor Teresa. Des de la Girona que les va acollir des del primer dia que varen arribar amb destí a l'Hospici de Girona.
Aquesta tarda, fa uns moments, acabo de parlar amb Sor Teresa i està molt recuperada. Hem parlat de vostè i té ganes de tornar a casa.
Felicitats, sor Leonor.


Tribunal Suprem, Carles Puigdemont i el Fons Santos Torroella
Carles Mallart girona
Llegeixo al Diari de Girona que el Tribunal Suprem ha arxivat la causa penal de la compra del Fons Santos Torroella per part de Carles Puigdemont quan era alcalde de Girona. En el seu dia vaig defensar públicament en diversos escrits a la premsa l'esmentada compra d'art, perquè hi creia, i hi segueixo creient. Llàstima que l'esmentat fons segueix arraconat en algun local ple de pols, per la pressió política i pública contra l'Ajuntament de Girona.
Salvant les distàncies, estem treballant en el tema «Com es va gestar la implantació del Museu Dalí de Figueres». La tramitació va durar gairebé set anys, i em poso les mans al cap quan penso que un grup polític de l'època, molt conegut, va lluitar aferrissadament amb totes les estratègies possibles perquè no es portés a terme. Però gràcies a l'empenta i obstinació d'en Ramon Guardiola (alcalde) i del mestre Salvador Dalí, la cosa va tirar endavant i es va convertir en la realitat que tots coneixem. El Museu és la icona de la meva estimada Figueres, on vaig néixer. Dalí i el seu Museu són coneguts mundialment. Juntament amb les cases de Púbol i Cadaqués, aquell centre d'art dona feina a més de 100 persones i és la millor icona de Figueres. Que el Fons Santos Torroella fos pagat amb el cànon de l'aigua possiblement no va ser la solució més ortodoxa, però mai vaig pensar que fos una qüestió penal, ni de bon tros. És l'equivalent a un pare de família propietari de tota una sèrie de pisos, locals, obres d'art, comerços, intangibles... Imaginem que s'ho vengués i apliqués la renda d'un intangible a comprar un pis nou per a un dels seus fills, tot i que fossin béns diferents, i apliqués l'import al que cregués més oportú dins la seva família, i que algú l'acusés per això d'haver comès un acte il·lícit i motiu de judici penal. Fora bo que algú demanés disculpes públiques per la denúncia penal referenciada. Crec que ho faran.


Els aldarulls de l'extrema dreta i antisistema
Joan Janoher I Sadurni Forallac
Estem en el país on les manifestacions deriven sempre a ser problemàtiques. I el més curiós és que, quan van mal dades, s'asse­nyala l'independentisme català, actitud aquesta errònia i de tothom coneguda. Però les imatges dels paparazzis que són divulgades arreu només figuren a primera pàgina, la rebelia dels catalans, com a insurrectes en contra de les institucions. Crec que des de fa molts anys ens venen titllant de separatistes, per quant jo en diria al revés, és Espanya la que ens diu separatistes, atès que nosaltres cerquem l'autodeterminació.
Tenim motius suficients per afirmar tot el contrari, on tots els desgavells de violència són manipulats pels components de l'anunciat. Només les accions derivades de les seves brutalitats perjudiquen la imatge de Barcelona i Catalunya. Per això, l'adoctrinació rebuda als enfrontaments s'esdevé públicament molt orquestrada pels dirigents dels partits en qüestió. A l'hemicicle del Congrés, continuen amb el seu objectiu, posar pals a les rodes, per trencar la concòrdia parlamentària, menyspreant així tots els plantejaments que exposen la resta de diputats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit