Un sector de la societat catalana ha sentit sempre admiració, gairebé diria que fascinació, pel terrorisme. O pels terroristes, en concret. Diria que traspua certa enveja de veure com alguns bascos han fet el que ells haurien desitjat fer, i no s'han atrevit mai. Nou dies abans del bàrbar atemptat d'Hipercor, 40.000 catalans havien votat per Herri Batasuna a les primeres eleccions europees a les quals concorria Espanya. Era una de les etapes més sanguinàries de la banda terrorista basca. La Catalunya oficial sempre ha intentat passar de puntetes en atemptats com el d'Hipercor o el de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, i tants altres que es van perpetrar al nostre territori. L'homenatge anual a Santos Santamaria, l'únic mosso d'esquadra assassinat per ETA, a Roses l'any 2001, se celebra gairebé en la intimitat. El 2018, el president del Parlament, Roger Torrent, va declinar anar-hi per «problemes d'agenda». A Quim Torra no se'l va veure mai. Preferia anar a la festa del càntir.

A la televisió oficial del país, TV3, ex­terroristes d'ETA i de Terra Lliure són rebuts amb una catifa vermella i tractats amb admiració, mentre polítics democràtics són menystinguts, vexats i insultats. L'independentisme va aprofitar la manifestació de condemna a l'atemptat del 17 d'agost de 2017 a les Rambles de Barcelona per convertir-la en un acte d'agitació contra el rei Felip VI. Faltava poc per l'1-O. Insòlit en qualsevol país europeu. Només cal veure com reacciona sempre França als atemptats gihadistes.

Aquesta setmana, amb l'inici del judici d'aquells atemptats a Barcelona i Cambrils per part d'uns joves de Ripoll, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (JxCat), ha tornat a repetir que «no es busca la veritat», que «fins que no coneguem la veritat, no podrem completar aquest cicle de dol, record i memòria», que «el més important d'aquesta història és conèixer la veritat», i blablabla. No, Jordi Munell no vol conèixer la veritat -en un judici, la veritat sempre és judicial, no és divina-, Jordi Munell vol convertir l'atemptat d'uns terroristes en un atemptat d'Espanya contra Catalunya tramat pel CNI. És la mateixa teoria de la conspiració, impulsada pel diari El Mundo i el PP, per atribuir els atemptats de l'11-M de 2004 a Madrid a ETA en lloc de la cèl·lula islamista que el va perpetrar.

Si Munell vol saber la veritat, pot escoltar el contingut del vídeo inèdit que es va mostrar en la primera sessió del judici: «Al·là ens ha escollit entre milions d'homes per fer-vos plorar sang (€) Al·là ens ha promès el paradís, i a vosaltres l'infern (€) Veniu, veniu. Us penedireu d'haver nascut, sobretot vosaltres, Mossos d'Esquadra (€) Que miri com hem fet, que mirin com patiran». Tot això pronunciat per aquells nois, criats a Ripoll, al bressol de Catalunya, bons nois, amb tot el que havia fet Catalunya per ells, tan integradors que som els catalans, etcètera. Doncs, no. Fanatisme religiós de manual, l'essència del gihadisme. A França, amb un home d'estat al capdavant, Emmanuel Macron, ho tenen clar. També abans amb Hollande o Sarkozy. És la diferència entre una República de debò i una fireta.