Estem de dol

Montse Tena La Bisbal d'Empordà

Estan encimentant el centenari camí de ronda de Palamós.

És obvi que qui ordena sepultar-lo no es mereix la gestió del nostre patrimoni.

Podríem preguntar a la gent que surt a caminar per la muntanya si prefereixen fer-ho sobre ciment (carretera) o sobre terra...

Mai més podrem ense­nyar als més petits la seva senzilla bellesa.

És insuportable veure com han enterrat en vida l'herència del camí de ronda.

Els nostres polítics han abusat del seu poder destruint la natura innecessàriament i desprotegint el Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) que des del 2004 és cala s'Alguer i el seu entorn.

Això sí que és malmenar un bé public, amb l'excusa de modernitzar el paisatge.

Però el paisatge no és el que es veu des del camí, sinó que el camí és el paisatge.

Quo Vadis PPGi

Joan Ball-llosera Llagostera Exmembre Directiva PP Girona - GIRONa

El PP continua amb l'estratègia clínex, t'utilitzen, es freguen els mocs, i després et deixen al WC. Al teu lloc ja n'hi po­sa­­ran un altre. Ara li toca a la pre­­sidenta de la gestora, avui tro­feu de caça, nominada a dit per Barcelona, com se sol fer amb les gestores, amb vistiplau de Madrid. La presidenta sembla no a­gra­dar a alguns de l'a­bru­madora minoria de militants que queden al PPGi. Si faig un càlcul generós, prop de 150 militants màxim a la província. Tot i que segons els últims articles de premsa fa la sensació que són molts i -tots- contra la presidenta de la gestora que sembla ja havien consensuat i acceptat prèviament.

Tanta entrega al PPGi que, fins ara desconeixia, em fa sospitar que alguns, després de la davallada electoral, han tornat.

L'ofensiva actual contra la presidenta tufeja a mil milles, allò de la neteja a Girona només fou un somni afavorit per la desbandada general provocada, entre d'altres, pel fracàs electoral en las últimes eleccions que va conduir a la manca de recursos econòmics. Això últim era i és el veritable motor principal de funcionament de tots els partits polítics en general, d'aquí la corrupció crònica institucional que patim.

Fa uns anys hi va haver una petita guerra entre el PP opulent i apoltronat i la militància dissident, famèlica i marginada. Ara que la història es repeteix però en una guerra diferent, interna i entre partidaris del mateix bàndol, aquesta sí que seria una guerra fratricida que no arribaria enlloc, en un partit polític que fa més de 10 anys resta més que suma.

El més trist és que aquells que anaven contra els dissidents, ara s'han tornat dissidents entre ells mateixos, però no marxa ningú, només exposen els draps bruts públicament, el que abans ells mateixos criticaven als demés.

Tala massiva a Gualta

salvador tarradas gualta

Agraint, a la bestreta, l'espai que em concedeix aquest diari, passo a denunciar un fet que considero un atemptat ecològic i paisatgístic: la franja meridional i de llevant del municipi de Gualta és una àmplia zo­na de dunes que al segle XIX va ser parcialment aplanada per convertir-la en caps de conreus ­sorrosos. Per contenir les dunes es va fer una plantació generalitzada de pinedes i arbres diversos. Aquests dies una empresa de­dicada a vendre llenya, que s'anuncia com «de gestió forestal propera a la natura», en nom de no-sé-qui, està procedint a la tala massiva de plàtans majestuosos (alguns gairebé bicentenaris), tamarius, pollancres i freixes de tot el camí comprès entre el mas Fuster i el mas de les Mirones.