A les companyies tecnològiques, els assisteixen drets com els que, d'una banda, els permeten expressar-se lliurement, i d'una altra, defensar-se als tribunals davant les acusacions que sovint recauen sobre elles. Llavors, si IBM, per exemple, compta amb una personalitat jurídica pròpia, és possible que Watson, el seu motor d'intel·ligència artificial, disposi d'un estatus legal amb les seves corresponents responsabilitats i facultats? Per al professor de la Universitat de Surrey Ryan Abbott, «aquesta idea no és tan pintoresca com podria semblar». «Suposa un problema que la intel·ligència artificial hagi de sotmetre's a les normes establertes fa segles per regular el comportament de les persones», comenta aquest investigador abans d'afegir: «Una de les principals preguntes és què fer amb unes màquines que cada vegada actuen d'una manera més autònoma». Però, quan el Parlament Europeu es va plantejar que els algoritmes o els robots responguessin per les seves actuacions, uns 200 experts van signar una carta de protesta. Un d'ells, Noel Sharkey, docent de la Universitat de Sheffield, sosté que els codis i els programaris «no comprenen el que fan». Si la mesura hagués prosperat, afegeix, «les empreses podrien lliurar-se alegrement» en els procediments judicials. Un investigador associat a The Alan Turing Institute, Josh Cowls, matisa: «Per ser digne de confiança, el funcionament de la intel·ligència artificial hauria de ser més clar».
