La covid-19 marca l'agenda de les formacions polítiques des de fa mesos. La propera campanya electoral serà completament diferent de les anteriors. Els partits hauran de treballar des de les xarxes socials i difícilment veurem mítings i actes on s'apleguin militants i simpatitzants. El coronavirus serà de ben segur tema diari de campanya.

En aquests moments tot fa pensar que ERC surt com a clar favorit. En l'espai independentista conserva la cohesió interna i això és molt important. Amb tot, les conselleries republicanes presenten uns resultats no gaire galdosos. Pocs ciutadans ens podrien dir avui el nom d'algun polític del Govern. Potser la consellera de Sanitat, Alba Vergés, ha tingut més protagonisme, però la seva gestió no mereix gaire reconeixement. Succeeix el mateix amb el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, que ha estat incapaç de fer res de positiu. Allà on ha posat el nas, el ridícul ha estat majúscul com en el cas de les residències de gent gran o ara darrerament en el tema dels autònoms.

Des de fa mesos TV3 està fent una campanya d'imatge a Pere Aragonès, que serà el cap de cartell. Està ben posicionat i, si sap portar la campanya al seu terreny, la victòria no se li escaparà. Però ja se sap que ERC és una caixa de sorpreses i a les darreres eleccions catalanes, amb totes les enquestes a favor, fou la tercera força parlamentària, per sota de Ciutadans i els d'en Puigdemont.

JxCat celebrarà primàries i té dos candidats: Laura Borràs i Damià Calvet. Un dels dos serà el cap de cartell, atès que Carles Puigdemont ha renunciat a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Segons diuen alguns comentaristes, el noi d'Amer podria anar a les llistes per Girona. Però ja se sap que l'endemà mateix de les eleccions renunciarà a l'escó, perquè no voldrà perdre el caramel que representa ser membre del Parlament Europeu.

En aquesta contesa no sembla que per molt que s'esforci Puigdemont, JxCat pugui superar ERC. S'ha de tenir present que el Partit Demòcrata anirà per lliure amb l'exconsellera Chacon al capdavant. Encara que els seus resultats puguin ser magres, restarà alguns escons a JxCat, que cada vegada s'allunya més d'allò que al llarg de dècades representà Convergència Democràtica de Catalunya. Per cert, el Partit Nacionalista de Marta Pascal també sumarà vots que abans anaven al sac d'en Puigdemont.

L'objectiu de JxCat serà sumar els diputats necessaris per tal de poder influir en el futur Govern, sempre que es torni a optar per un pacte entre els republicans i els hooligans d'en Puigdemont.

La resta del panorama no ofereix gaire sorpreses. La CUP, com sempre, intentarà fer-se escoltar, mentre que la resta de forces polítiques seran a l'altra banda de l'arc parlamentari.

El PSC pot recollir vots dels orfes d' Arrimadas. Fa pocs dies Miquel Iceta parlava d'una plataforma àmplia amb rebotats de l'antiga Convergència. Seria un immens error que els socialistes oferissin aixopluc a una sèrie de personatges que només es representen a ells mateixos.

Ciutadans, per la seva banda, ho té complicat. Va guanyar les darreres eleccions, però avui no gaudeix d'un candidat amb un mínim de garanties. Carrizosa és un senyor que sempre està enfadat i no crea gaire complicitats. Intentarà salvar els mobles i amb una quinzena de diputats estarien més que contents.

El PP surt de sota les pedres. Pot esgarrapar vots dels taronges i Casado viatja tot sovint a Barcelona per tal de donar suport a Alejandro Fernández. Assolir grup parlamentari podria ser el seu objectiu. Sens dubte, una fita molt modesta per una formació que aspira a governar l'estat espanyol.

Finalment, els comuns. Poden jugar un paper important si milloren els actuals resultats. Alguns republicans veurien amb bons ulls el seu accés al Govern, però seran les aritmètiques parlamentàries que ho decidiran.