Les bicicletes a la carretera dels Àngels

Jordi Gironès Vilà

Dedicat al ciclista que em va avançar al revolt de Can Mascort... per la dreta.

Era dissabte i vaig pujar amb cotxe fins a la Casa de les Figues. Cap problema, puges a poc a poc, vigilant els ciclistes. Són incomptables, els que pugen van a poc a poc i evidentment són respectuosos amb el trànsit.

El problema apareix amb els ciclistes que baixen. No representen la majoria, però un petit percentatge fan el descens com qui fa una cursa. Què passaria si els vehicles també ho fessin?

Quan tornes a casa, com a conductor de cotxe no vas ràpid ja que segueix havent-hi molts ciclistes. Alguns arriben a realitzar avançaments. Té mèrit, van més rapids que la majoria de cotxes. Fins aquí cap problema, tot correcte. Però l'últim dissabte vaig indignar-me. Hi va haver un ciclista que em va avançar per la dreta, com he dit, al revolt de Can Mascort. Per qui coneix el revolt no calen més comentaris. Em pregunto què hagués passat amb una maniobra meva cap a la dreta del revolt sense haver vist aquest temerari. Qui vulgui dedicar-se a esports de risc que ho faci sense implicar-hi els demés.

Les carreteres són de tothom, siguem prudents. Qui vulgui incomplir les normes que es quedi a casa.

De Caixa d'Estalvis a CaixaBank

Carles Bastons SANT Feliu de Pallerols

Em permeto per responsabilitat cívica i com a client veterà decebut dels nous serveis, comentar l'evolució que ha viscut la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorro de Cataluña y Baleares. Sí, molt positiu fou catalanitzar el nom, però amb el pas del temps tot ha canviat a pitjor: supressió d'oficines a pobles, viles i ciutats, transformació en store (botiga) sense gaire sentit per als clients. D'Estalvi, poca cosa, perquè ara per tenir una llibreta o un compte corrent (interessos 0), et cobren comissió de manteniment i per a la Vellesa, pròpia de gent gran, tercera edat, que viu a pobles i no tenen ja oficina (a les terres gironines un munt) o a ciutat amb mínimes tradicionals, amb horari limitat, amb cues o llargues esperes, un sol taulell per atendre els clients.

En fi, em pregunto: Quo vadis? A on van les entitats bancàries? Què ha suposat la fusió de Caixes (p. e. Caixa de Girona), que funcionaven, eren properes i els clients se sentien ben atesos? Crec fermament que és un problema humanitari, més que humà i social, la pèrdua o reducció d'oficines; no ser atès en una finestreta i fer les operacions en màquines deshumanitzades, els caixers automàtics, dels quals molta gent no recorda el codi secret o erra en teclejar o opera amb risc d'un robatori o atracament.

Per aquest camí arribaran tres fets:

1.-Intuïció que a llarg termini no circularan monedes ni bitllets i tot es farà amb targeta.

2-.Retirada de dipòsits i guardar l'estalvi com feien els nostres avis sota una rajola o un matalàs.

3.-Desig que nasqués una entitat bancària, semblant als orígens de la Caixa, ben nostra, sense macroestructures, ni afany d'especular ni estar pendent dels grans i potents bancs europeus, i moguda només per una ferma voluntat de servei financer i econòmic a la ciutadania, mancada avui d'uns serveis, oficines i personal que es troben molt a faltar.

Faig una crida per prendre consciència del tema, molt seriós per als municipis i els col·lectius vulnerables.

La pandèmia i els pressupostos de l'Estat

Francesc Buixeda Cabre Santa Pau

L'actual Govern de coalició, en què els socis minoritaris, tenen pressa per aplicar les seves opcions polítiques, abans de la possible dissolució o divisió, per desavinences o altres circumstàncies, provoca el desgast del partit dominant, que es veu obligat a claudicar per mantenir la governabilitat.

Dins aquesta vulnerable situació, s'ha iniciat el procés d'aprovació dels nous pressupostos de l'Estat. El Govern ha negociat amb les forces polítiques afins, és a dir, d'esquerres i nacionalistes, per obtenir el nombre mínim de vots necessaris, i això ha encès els ànims de l'oposició i també de membres del mateix partit (PSOE), per haver optat per aquesta combinació, quan en tenia d'altres constitucionalistes, que hi hagueren permès una negociació menys trencadora.

Europa avisa i aconsella no augmentar impostos, ni pensions, ni sous dels funcionaris, i diu sí a reformes estructurals per reduir la despesa pública i destinar el màxim de recursos per ajudar a reflotar la crisi econòmica que està produint-se per la pandèmia del coronavirus. Els pressupostos que es plantegen des de l'Estat van en direcció totalment contrària.

Classe política, si us plau, heu de fer un esforç, oblidant el partidisme i pensant en la salut i situació econòmica de la ciutadania, girant la tendència, i fent-la més propera a les directrius europees, per ser sincers, més de sentit comú, d'acord amb la situació actual. Si es pretén modificar la Constitució, és un procés que per la seva complexitat s'ha d'enfocar en moments més propicis, tant físicament com econòmicament. S'ha d'aconseguir majoria qualificada que ho consideri necessari, com qualsevol democràcia, i això vol temps i dedicació.