17 de novembre de 2020
17.11.2020
Diari de Girona

Confident, feina de futur

16.11.2020 | 23:56
Confident, feina de futur

La de confident era una forma de vida fins ara menystinguda, tant li feia que gràcies a ell s'evitessin horribles crims, el delator era la púrria de la societat. Mai, cap nen, en ser preguntat què volia ser de gran, responia «confident». Un confident es trobava en l'esgraó més baix de l'escala laboral, en companyia dels propietaris que desnonen velletes en plena nit de Nadal. Gràcies al governet, a Catalunya les coses han canviat, i s'insta els ciutadans a trucar anònimament per revelar si al quart segona han vist entrar set persones, una més del que està permès, un fet criminal que pot exterminar la vida al planeta Terra. La de confident s'ha convertit en una professió de futur.

Avui, ser confident és cool. Els que s'apliquen a aquesta feina ja no han d'amagar-se, al contrari, competeixen obertament entre ells per veure qui col·labora més amb les autoritats. I aquestes, més satisfetes que mai: ni en els somnis més humits haurien imaginat una xarxa de treballadors gratuïts que els fessin la feina bruta. En destaco la gratuïtat, perquè els confidents actuals no tenen ni tan sols la dignitat dels clàssics, que esperaven una remuneració. Els delators de la Catalunya pandèmica treballen per amor a l'art, pel simple plaer d'amargar la vida als ciutadans que fan cas omís de les volubles normatives del governet.

La vida ha canviat pels que viuen amargats, sigui en solitud individual o en solitud de parella, que és la més amarga. Fins ara suportaven en silenci que altra gent gaudís de la vida. Gràcies al governet, no només poden acusar els veïns de divertir-se per sobre de les seves possibilitats –és a dir, per sobre de la mitja dotzena de comensals, xifra a partir de la qual treu el cap l'apocalipsi–, sinó que sempre trobaran qui els felicitarà per tal mesquinesa. Ni els delators són tan idiotes de creure que amb la trucada fan res contra la pandèmia, però la satisfacció de veure per la finestra com arriba la policia i posa fi a la vida social dels que gosen tenir-ne, és premi suficient. I qui sap, potser el governet acaba atorgant medalles als que més s'hagin significat acusant els seus conciutadans. La història és plena de règims que van subsistir gràcies a ciutadans prou miserables per fer de policia dels seus veïns.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook