La confecció de les candidatures de Junts per Catalunya a les diferents circumscripcions per a les eleccions autonòmiques del 14-F començava el 8 de novembre passat amb l'aprovació del reglament de les primàries.

De fet, és un procés sui generis que es durà a terme a doble urna. La primera ha de servir per escollir quina persona en representació de Junts optarà a presidir el Govern de la Generalitat. A la segona urna s'escolliran les qui ocuparan els tres primers llocs per Lleida i Tarragona i quatre per Girona. En el cas de Barcelona seran vuit llocs en les posicions posteriors a la que ocuparà la persona candidata a presidir la Generalitat.

Ara bé, l'Executiva Nacional es reserva la facultat de modificar l'ordre «per garantir la paritat i, si s'escau, l'ordenació en cremallera» i, alhora, completarà les llistes un cop s'hagin proclamat els resultats de la primera i la segona urna. En altres paraules, es repescarà aquells que, tot i no aconseguir el suport dels afiliats, gaudeixen de la confiança de la cúpula del partit. Els dos darrers llocs de les llistes estaran a disposició de l'Executiva per incorporar persones d'especial projecció i prestigi.

Tot plegat fa pudor de socarrim. Sota una aparença de transparència s'amaga la selecció pel sanedrí del 86% dels membres de les llistes electorals.

Per més inri, Puigdemont es despenja dient que no serà candidat a la presidència de la Generalitat, però no renuncia a liderar el projecte, estar al capdavant de l'equip i formar part de la candidatura. És una manifestació evident que, a Junts per Catalunya, impera una democràcia interna de cara a la galeria i que no es correspon a la realitat.

En efecte, el Congrés Nacional és un titella de l'Executiva Nacional que, a la vegada, ho és del secretari general que actua de missatger del president, que controla una organització dissenyada per adoptar decisions de dalt a baix a major honor i glòria d'un lideratge que tutela absolutament les decisions. Qualsevol dissident s'exposa a ser purgat i condemnat a l'ostracisme.

Amb molta barra i desvergonyiment, el galtes de Waterloo declara que no serà cap de llista, però calla que és incompatible ser diputat al Parlament de Catalunya i eurodiputat, mentre espera la resolució del suplicatori de la justícia espanyola al Parlament Europeu.

Amb tot, el factòtum encara no ha desvelat si es presentarà a les primàries per ocupar un dels primers llocs de la llista, que es trien en la segona urna, per després renunciar, o si completarà les llistes o anirà en un dels dos darrers llocs, de caràcter simbòlic.

Per tant, la «llista del president legítim», com prediquen els aduladors del líder suprem, només serà la llista beneïda per Puigdemont.