Segons els experts que no n'han encertat ni una amb el pasturatge del coronavirus, és urgent prohibir el Nadal. Però no gaire. Se li prodiguen insinuacions mortíferes, com a un convidat molest, perquè adopti voluntàriament la decisió d'autoproscriure's. No obstant això, cap autoritat fins a la data s'ha atrevit a comunicar als seus propers que ja celebrarem les festes el 2021. Això no se li fa a un cristià, i menys al seu cunyat.

La prohibició de Nadal pot ser una benedicció per a l'estabilitat conjugal i familiar, atesos els estralls que la seva celebració ocasiona en l'estabilitat de tots dos entorns. Amb exhibir solapadament la mortalitat ocasionada pel virus en les concentracions socials, sense vetar expressament les festivitats, no n'hi haurà prou com a argument dissuasiu. Cada Cap d'Any moren a Espanya 22 mil persones, una matança que mai ha impactat en la celebració del Cap d'Any. Al seu ritme actual, la pandèmia incrementaria aquest recompte en unes altres sis mil defuncions. És una xifra colpidora, però els morts per afartaments, borratxeres, desplaçaments i altres excessos nadalencs mai han aportat prou tristesa per apartar aquestes dates sagrades del calendari. I els epidemiòlegs tampoc garanteixen que els torrons en soledat evitin les morts associades a la covid.

Davant del Nadal colossal, els seus enemics semblen tan petits. Potser imbuïts d'esperit nadalenc, ve de gust compadir per un dia els governants, els qui ningú va avisar que entre les seves pelegrines missions es colaria una tasca més esgarrifosa que prémer el botó nuclear. Ni un islamista en el seu sa judici s'atreviria a congelar per un any la festa religiosa més pagana del planeta. I per cert, què queda de la familiaritat, en una família que passa un any sense veure's?