17 de novembre de 2020
17.11.2020
Diari de Girona

Seguir vivint

16.11.2020 | 23:56
Seguir vivint

La gent amb por de volar es passa el viatge interpretant l'expressió de l'hostessa quan recorre el passadís per comprovar que tothom porta el cinturó com cal. La nostra hostessa mostra un gest preocupat, segurament perquè aquell matí ha deixat l'infant, amb febre, al càrrec de la seva mare. No és que hagi de caure l'avió, en fi, però el passatger poruc pensa que ens estavellarem. Cadascú llegeix la realitat des de les seves pors o des dels seus goigs. Llegir-la des de les pors té l'avantatge que quan l'avió aterra normalment et sents afortunat. Llegir-la des del goig sol acabar en decepció, ja que els deliris optimistes es compleixen menys que els pessimistes.

Però des de la decepció es fa un salt una altra vegada a la joia. El motor de la vida és el desig. La decepció és saludable en la mesura que posa en marxa una i altra vegada aquest motor. Vol dir que quan aconseguim alguna cosa per la qual hem lluitat, ens adonem que no ens omple. No ens omple del tot, per aquest motiu posem les energies al servei d'una altra meta. Si l'aconseguit no satisfés plenament, moriríem en l'acte com mor la papallona en arribar la flama, que és l'objecte del seu desig. Però res ens omple fins a aquest punt. Podem cremar-nos les ales una mica amb la consecució d'un objectiu, però molt poca gent es crema.

El meu company de seient, a l'avió, em pregunta què faré quan arribi a destí.

- Si arribem –afegeix, ja que li fa pànic volar i no li ha agradat el gest de l'hostessa.

- Espero –li responc–, que a l'aeroport estigui esperant-me una persona molt important per a mi.

- No tens por que caigui l'avió?

- Tinc por que no aparegui aquesta persona.

Vam aterrar sense problemes, per la qual cosa felicito el meu interlocutor. Després, vam abandonar junts les instal·lacions, però a mi no m'espera ningú. En acomiadar-nos, em mira compassivament o solidàriament, no ho sé. Heus aquí, junts, un cas d'alleujament i un altre de decepció. El poruc se'n va més content que jo. A mi em costa refer-me un dia i mig, el que es triga a trobar un altre objectiu per continuar vivint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook