Aquell matí, en doblegar la cantonada del meu carrer, va sonar un telèfon. Vaig creure que era el meu, però el vaig treure de la butxaca i romania mut. Vaig prestar atenció i vaig advertir que el so procedia d'una paperera que es trobava a mig metre. En efecte, en abocar-m'hi, vaig veure una pantalla encesa. Vaig ficar la mà amb aprensió, vaig rescatar el trasto d'entre les escombraries i vaig respondre:
- Hola?
- El dijous -em van dir-, a les onze, a la boca de metro de Manuel Becerra. Porta un clavell vermell a la solapa. I esborra les empremtes del mòbil abans de deixar-lo on era.
Van penjar sense tenir temps de dir que es tractava d'un error, de manera que vaig netejar amb un mocador de paper, per si de cas, l'aparell i el vaig tornar a la paperera. Vaig estar el dimarts i el dimecres donant voltes a l'assumpte. La trucada tenia evidentment un caràcter com d'il·legalitat, però no era demostrable. D'altra banda, la tarda de dimarts, em vaig acostar de nou a la paperera, però el mòbil ja no hi era. No podia anar a la policia amb aquesta història sense que em prenguessin per boig.
La nit de dimecres a dijous no vaig dormir de pura excitació. No sabia si anar o no a la cita. El sentit comú em deia que no, però la curiositat va guanyar als punts al sentit comú. Em vaig aixecar aviat i vaig anar a comprar a la floristeria del mercat un clavell vermell, que em vaig posar a la solapa. Després vaig agafar un autobús que em deixava just a la plaça. Vaig arribar un quart d'hora abans i vaig caminar donant voltes pels voltants amb la impressió d'haver-me convertit en un espia o alguna cosa així.
A les onze en punt em vaig recolzar a la barana de la boca del metro fingint llegir un diari. De seguida, es va acostar una dona d'uns quaranta anys amb una brusa vermella i uns guants de làtex, que em va lliurar un sobre gran.
- Té -va dir-. Rebràs la següent trucada en un mòbil de la paperera número 42 a l'hora de sempre i en el dia de la setmana habitual.
La dona va desaparèixer en les profunditats del metro i jo vaig tornar a casa, on en obrir el paquet vaig descobrir que contenia cinc mil euros. Ignoro qui sou, però sapigueu que ja me'ls he gastat. La pena és ignorar on es troba la paperera 42.
