Air Europa ja no val els mil milions d'euros que IAG estava disposada a pagar l'any passat. Ha quedat sense clients i amb una solvència sota mínims, com altres empreses del sector. El Govern espanyol hi acaba d'injectar 475 milions d'euros, a través de dos préstecs, que se sumen als 140 milions d'un crèdit ICO que va obtenir al març. Ningú creu que aquest dineral sigui suficient per salvar-la perquè encara falten molts mesos per recuperar certa normalitat.
Desconec si algun gran grup -tots estan reformulant els seus plans estratègics per la crisi de la pandèmia- tindrà interès a adquirir Air Europa a preu de saldo d'aquí a uns mesos. El que sí que sabem és que amb diners públics estem donant respiració assistida a una aerolínia que només té una quota de mercat del 7% a Espanya. I l'únic argument és que és una empresa estratègica que presta un servei essencial. Una justificació que recorda massa les milionàries ajudes a la banca l'any 2008, o les escandaloses aportacions que van servir per rescatar les fallides autopistes de peatge de l'entorn de Madrid, o la no menys polèmica factura del Castor. Hi ha empreses i elits econòmiques que prenen decisions tenint molt present que si fracassen tindran el coixí de l'Estat al darrere.
