Com a membre del gremi periodístic m'oposo a qualsevol pacte polític contra les filtracions d'informació. No es pot jugar d'aquesta manera amb el pa dels fills dels companys que encara no s'han jubilat; el periodisme és tafaneria elevada a ciència, i sense filtracions el negoci se'n va a fer punyetes.

Però, a més a més, eliminar la pràctica de la filtració significaria malbaratar una experiència acumulada al llarg dels segles, que ha anat passant de generació en generació, tant a la banda política com a la periodística.

La informació és poder i la seva gestió és un art; es tracta de posar en circulació només una part del que se sap, aquella que ens produirà un benefici o perjudicarà el nostre adversari, i ocultar que els bocamolls hem estat nosaltres. En aquest joc hi participen els qui estan en possessió de la informació per la seva posició i els qui cobren per explicar el que altres volen mantenir amagat, que és una de les definicions de periodisme.

Quan es produeix una revelació incòmode sempre surt algú per dir que «es tracta d'una filtració interessada». Manoi, quina llumenera! «Filtració interessada» és una redundància, un pleonasme. Tota filtració persegueix un interès; una altra cosa és que sigui més o menys legítim, que la seva motivació sigui generosa o egoista, que cerqui el bé comú o el bé particular. L'interès del filtrador pot ser la pau de la seva consciència, un futur millor per a la humanitat o arruïnar la carrera de l'adversari electoral.

I de vegades el tret surt per la culata i la filtració produeix conseqüències inesperades que causen sentiment de culpa, animen hostilitats adormides o faciliten la victòria del contrincant.

Dels «papers del Pentàgon» als informes secrets destapats per WikiLeaks, algunes grans filtracions ens han ensenyat la cara més fosca del poder i ens han ajudat a combatre'l. És habitual que els governs parlin llavors d'«atemptat a la seguretat nacional» i reclamin silenci als mitjans. Les filtracions del mullader del Govern català són peccata minuta en comparació, però la reacció, a escala, ha estat més o menys la mateixa.