19 de novembre de 2020
19.11.2020
Diari de Girona

Un nou risc per als espais naturals de l'Empordà

19.11.2020 | 00:01
Un nou risc per als espais naturals de l'Empordà

Ja hi tornem a ser. Després de deu anys de treva, amb la pluja de milions que han d'arribar d'Europa per la reconstrucció econòmica, les multinacionals i els especuladors que viuen del BOE ja han vist un nou nínxol per enriquir-se a costa de destruir el paisatge empordanès. Tot amb la inestimable ajuda de la consellera cessada Àngels Chacón, que abans que la fessin fora va deixar la seva contribució a la comarca: la liberització i afavoriment de macroprojectes eòlics sense consens amb el territori.

Comencen a entrar als municipis de l'Albera projectes eòlics. A la Jonquera, a Capmany i de ben segur que gairebé a tots els municipis petits de l'Alt Empordà. Projectes industrials de 10 o 12 aerogeneradors de 200 metres d'altura –tres vegades l'altura del campanar de la Catedral de Girona– que òbviament es projecten en espais rústics, agrícoles i naturals i que necessiten vials forestals de 10 metres d'amplada per arribar-hi. Òbviament, molt pocs projectes en espais industrials, urbans i on el sòl és més car. És molt més lucratiu destrossar paratges naturals i evitar el seu desenvolupament ecològic, agrícola i turístic. Com no podria ser d'altra manera, tots aquests projectes tirats endavant per les grans companyies estractives energètiques o per UTES creades expressament per captar el manà europeu aprofitant el BOE i les relacions de poder.

El paratge natural d'interès nacional de l'Albera, el Parc Natural del Cap de Creus i la plana de l'Empordà són els espais més desitjats. Aprofitant els límits o perímetres de la protecció d'aquests espais es presenten projectes que gràcies al canvi legislatiu aprovat per la conselleria d'empresa i indústria ja ni cal l'autorització dels pobles afectats. Us imagineu un poble que intenta reposicionar el seu futur a través del cultiu ecològic i el turisme natural vegi com el seu model és tirat a terra des de Barcelona i se li imposa una macroinstal·lació energètica amb una desena de torres de 200 metres i pistes enormes? Com els semblaria als gironins o als barcelonins si se'ls imposen aquests gegants al seu skyline? No patiu que això no passarà. Això només passa als espais rurals, als petits pobles, a la Terra Alta o, ara, a l'Empordà. És igual que això tiri pels aires tota l'estratègia de blindar el millor actiu i principal valor de la comarca: el paisatge.

Ara fa 12 anys, es va decidir el traçat de les torres d'alta tensió de la MAT. Aquest projecte tenia un alt impacte paisatgístic i sota la mediació de Mario Monti es va decidir soterrar el tram entre Santa Llogaia d'Alguema (Empordà) i Baixàs (Rosselló) justament per l'impacte paisatgístic que suposaria. I per la consciència que aquesta zona ja suporta el corredor d'infraestructures que suposa l'AP7, N2 i el TGV. Aquesta decisió, el soterrament, va tenir un cost deu vegades més alt del que seria si el tram fos aeri. Com es pot entendre que ens gastem milions d'euros europeus per soterrar la MAT i evitar destrossar el paisatge i ara permetem que aquest es malmeti pels interessos d'alguns i sense que el territori afectat hi hagi d'estar d'acord? Això només pot passar aquí.

A més, fa anys, amb la primera onada d'especulació eòlica de la comarca es va consensuar entre els ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i els diferents actors socials els espais de desenvolupament prioritari d'aquest tipus d'energia: a l'entorn del corredor d'infraestructures i zones que minimitzessin l'impacte paisatgístic. Amb els canvis promoguts per l'anterior consellera això salta pels aires. I tornem al campi qui pugui. Quanta feina per res.

Hem de tenir en compte que l'Alt Empordà és la comarca de la demarcació de Girona amb més oferta de turisme rural i on el sector agrari té un percentatge del PIB més alt (6,5%). I en bona part ambdues coses passen on hi haurà més projectes eòlics que els fan en bona mesura incompatibles. Com ja ens avisen els productors del Penedès o la Terra Alta.

A més, l'Alt Empordà és l'única comarca de Catalunya amb projectes eòlics que estava en contra d'aquests projectes industrials segons el CEO del 2010, amb només un 32% de partidaris, molt allunyat dels 80% de les altres comarques. No és casual. Hi ha un projecte de comarca que viu del patrimoni cultural, natural i paisatgístic que aquest model faria saltar pels aires.

Això vol dir que s'està en contra de l'energia eòlica i solar? No, ni parlar-ne, s'està en contra de l'especulació eòlica i de l'impacte dels macroprojectes industrials.

Cal apostar per la planificació energètica comarcal, fomentar les energíes amb menys impacte paisatgístic –com la solar–, prioritzar els emplaçaments de generació energètica propers als consumidors d'aquesta i amb accessos existents i de fàcil evacuació de l'energia, és necessari fomentar l'autogeneració energètica de les indústries –recentment tenim un bon exemple a la Garrotxa–, regular les altures en espais sensibles i evitar aquest tipus d'instal·lacions en zones on no es deixaria instal·lar qualsevol altre tipus d'indústria. És de sentit comú. Fomentem la generació d'energia verda però no a cost de carregar-nos els pocs atractius que ens queden. O volem fer la destrossa que vam fer a la Costa Brava amb la construcció a l'entorn natural amb els megaprojectes energètics? La coartada «verda» no pot valer perquè els de sempre facin i desfacin amb el que és de tots.

Sembla que tornarem a obrir un debat a la comarca que és evident que no es va saber tancar. Però és necessari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit