20 de novembre de 2020
20.11.2020
Diari de Girona

Antonio Baños, aquest tipus ínfim

19.11.2020 | 23:43
Antonio Baños, aquest tipus ínfim

Antonio Baños és un purista. Només beu gintònics de marca, dels de vint euros en amunt, i només admet que col·laborin altruistament en recaptar fons per a una pandèmia, els que pensin com ell dicta que s'ha de pensar. Es veu que en Francisco no compleix amb els mínims que en Baños exigeix, i el noi de l'armilla s'ha enfadat perquè el cantant valencià participa en el disc de la Marató. No només en Francisco es deu posar ginebra barata al gintònic, cosa que pel nostre revolucionari de saldo ja seria pecat, sinó que -diu en Baños- és de Vox. Si fos de Bildu, de la CUP o de Terra Lliure, o el bo d'en Francisco es dediqués a tallar carreteres i cremar contenidors, d'acord, però essent de Vox –suposant que ho sigui, que fiar-se de la paraula d'en Baños és ser molt confiat– no pot ser solidari. Per en Baños el més important d'un artista no es la vàlua, sinó les idees polítiques, cosa que ens indica com seria la republiqueta que ens volien muntar: abans de contractar algú, se li faria passar una prova de puresa ideològica.

En Baños no pot ni somiar ser mai reconegut en el seu camp ni amb una centèsima part de com ho ha estat en Francisco en el seu, i això suposant que en Baños tingui algun camp, cosa que encara està per veure. Això és igual. Els mindundis, els poca cosa, són envejosos de mena, i no suporten que algú que no pensa com ells, destaqui en el que sigui. Això, altra vegada, en el supòsit que en Baños pensi, cosa que torna a estar per veure.

En Baños i els pobres diables com ell negarien que un antisemita com Céline estigués en cap cànon literari o que l'obra d'un masclista maltractador com Picasso es pogués veure als museus. És gent per a qui la ignorància és una virtud: gràcies a ella poden poder dir burrades sense que la vergonya et faci amagar sota les pedres.

Sempre recordaré el dia que vaig anar al partit d'homenatge a Kubala, a l'estadi de Montjuïc. S'hi van reunir els millors jugadors del món, però l'únic del Real Madrid que va acceptar participar-hi, en contra de l'opinió de bona part de la seva afició –Kubala era un símbol del Barça– va ser el croat Robert Prosinecki. Vaig passar vergonya. Vaig passar vergonya perquè molts culers xiulaven Prosinecki cada cop que tocava la pilota. El xiulaven per ser del Real Madrid, quan precisament això atorgava més valor a la seva presència, ja que havia deixat de banda qualsevol diferència per retre homenatge a Kubala. Baños seria dels que xiulaven Prosinecky, i ara és dels que xiulen Francisco, que també deixa de banda qualsevol diferència per col·laborar en una acció solidària, per més que aquesta sigui de kumbaià.

En Baños no està sol. Començaran a seguir-li la veta altres personatges tan ínfims com ell, del que tant abunden a Catalunya. Ahir s'hi sumava en Josep Lluís Alay, cap de l'oficina del Vivales a Waterloo, que traduït, significa El Que Va Al Súper Cada Matí Mentre El Pròfug Dorm. És per això que Catalunya ha sigut sempre petita, perquè tenen massa veu els petits.

Si jo fos en Francisco, els engegaria. No pel que digui un Baños de qui ni tan sols en conec l'existència, sinó perquè m'estan utilitzant per recaptar fons contra la covid els que porten anys retallant en sanitat, els que des de fa sis mesos no han pres cap mesura contra la segona onada que sabien que vindria, els que s'estan rient dels catalans. Baños i els seus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook