En plena pandèmia, quan es regategen ajudes als damnificats, la Generalitat té superàvit: és una notícia xocant. ¿S'organitza una cursa vergonyosa per repartir deu mil dosis d'almoina entre quatre-cents mil autònoms mentre hi ha centenars de milions a la caixa? A cal Pere Aragonès asseguren que es tracta d'un efecte òptic, perquè tots els cabals de l'any, els que ja han arribat i els pendents, estan compromesos i s'hauran fet servir d'aquí a final de desembre. No ho posarem pas en dubte, i per tant reprimirem la temptació instintiva de pensar que es gasta de menys perquè l'eficàcia administrativa és manifestament millorable, com ha demostrat el recent col·lapse digital en el repartiment d'engrunes, o la sobtada congelació de les destinades als treballadors de la cultura mentre canvien el mecanisme. De vegades sembla que el sistema burocràtic hagi estat dissenyat per la patronal de les gestories a fi d'assegurar-se la feina per la resta del mil·lenni. Potser sí que a còpia de propaganda, que els governants paguen amb una part de l'insuficient pressupost, ens convenceran que aquí s'administren els diners comunitaris amb una excel·lència digna del millor dels països, però no serà veritat. En això no som ni tan sols diferents dels veïns peninsulars. De fet, els esgarips d'aquesta setmana entre els socis del Govern provoquen un notable sentiment de vergonya i ens incapaciten temporalment per treure pit davant els sidrals de la capital del regne. Europa està disposada a destinar 140.000 milions a la recuperació de l'economia espanyola (si no ho impedeixen hongaresos i polonesos), però com que a Brussel·les es volen mirar els projectes amb lupa, des d'aquí els fem un suggeriment: no acceptin cap altra proposta espanyola que no sigui la d'un pla integral de modernització de l'administració pública, en tots els seus nivells. De dalt a baix. Lleis, protocols, procediments, tecnologia, formació i jubilació dels elefants immòbils que estan clavats al mig del pas. Amb això resolt, un cop remoguda la pesada llosa, la capacitat de treball i d'invenció de la gent corrent faria la resta.