Quan parla l'«entorn» de Joan Carles I, qui parla: un cosí, un nebot, un amic, algú que passava per allà? Admetem amb una naturalitat sorprenent que l'«entorn» del rei emèrit es manifesti sense preguntar-nos per què no es manifesta ell directament. Preguntem-nos-ho: Per què? Potser perquè ell no pot negar que hagi gaudit d'uns quants milions de diner negre per aquí o per allà. I per què no podria negar-ho? Per no enganxar-se els dits, deduïm, després de donar-li moltes voltes. No sabem qui va inventar l'«entorn», però era un tio llest, potser una tia llesta (disculpin la duplicació: dèficits del genèric). L'«entorn» fa costat com les faldilles d'una taula llitera. Hi ha gent que surt al carrer sense «entorn» i sembla que va com nua (de vegades va realment nua: vegeu el conte d' Andersen).
Em pregunto a què es dedica l'«entorn» de Joan Carles quan no l'ha de defensar de res. No fa d'entorn tot el dia, suposo. Una altra cosa que em pregunto és com es presenta l'«entorn» a un diari quan truca per negar això o allò altre.
-Miri, soc l'«entorn» de Joan Carles I i li trucava per dir-li que ell no té un compte a New Jersey.
- I per què no truca ell o un director de comunicació acreditat, amb nom i cognoms?
- I de què viuríem llavors els entorns?
Els entorns, potser, cobren. Potser estem parlant d'una professió que no s'estudia. Si jo fos el degà d'una facultat de comunicació, inauguraria, si no una càtedra d'Entorn, un màster almenys, per dotar-lo d'una mica de dignitat.
I seria un èxit, ja que a partir de sotssecretari, en l'administració, tots tenen entorn. En el món de les finances, en disposen a partir del sisè o del setè pis de l'immoble d'oficines. Si no tens «entorn», no ets ningú. En cas de posseir-lo, jo el faria servir per atendre la meva mare, que em truca cada dia (i això que és morta) per dir-me, com quan vivia, que vagi amb compte.
- Compte amb què? -li pregunto.
-Compte en general, respon abans de penjar.
