La batzegada rebuda per la maleïda pandèmia, que encara continua, ens ha deixat a tots plegats mig estabornits i sumits en la incertesa de no saber quan acabarà, quina incidència tindrà sobre la nostra salut, la nostra economia i la necessària estabilitats social.
La incertesa, fruit del no saber, genera por i angoixa que poden desestabilitzar el propi equilibri emocional i espiritual. Tanmateix, precisem prendre decisions. Necessitem com el pa que mengem certeses que orientin la nostra acció per construir el pervenir desitjat.
Davant aquest panorama, s'imposa una pregunta cabdal: com enfrontar-nos a la incertesa?
L'Àmbit Maria Corral, entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública que es dedica a observar, investigar i interpretar la realitat contemporània posant la mirada en el valor de l'existència humana, amb la finalitat de crear espais de reflexió i diàleg, ha formulat aquesta pregunta en l'espai de formació virtual, dirigida per Jordi Cussó, director de la Universitat Albertiana i president de la Fundació Carta de Pau dirigida a l'ONU.
Em permeto fer-ne un petit tast, tret de la ressenya de la seva conferència i penjat a https://www.ambitmariacorral.org/.
La primera premissa és que no podem convertir el cert del que no és cert, ja que general falses expectatives, desencís i frustració. Cal posar a la nostra motxilla cognitiva, emocional i espiritual algunes de les certeses que posseïm.
La nostra vulnerabilitat no ens ha de tornar en éssers passius. Són vàlids els consells del Llibre de la Saviesa: demano força per gestionar allò que depèn de nosaltres, acceptar allò que no podem canviar i la saviesa per discernir-ne una de l'altra.
La confiança minva la incertesa. La pandèmia ha dinamitat la confiança social, política, sanitària i científica. Cal no caure en l'ascetisme descoratjador que ofega tota esperança. Una mínima esperança és necessària per reprendre l'acció.
Ens oblidem de la humilitat, hem emfatitzat altres valors com l'autonomia, llibertat, solidaritat, apoderament, sense adonar-nos que tenim uns límits, però també una extraordinària capacitat d'afrontar-los.
Hi ha valors que nodreixen el nostre ser emocional i espiritual com la cura, l'escolta, la gratitud, la paciència, la perseverança, la solidaritat, la cooperació Inter generacional , la generositat i l'entrega.
Acabo aquest modest article amb una recomanació de Jordi Cussó.
La vida és incerta, ho ha estat i ho serà. No tenim cap garantia. Tanmateix, vivim en falsa seguretat. No podem assegurar el futur, només podem perdre el present. Podem viure la vida de dues maneres: amb una certesa inconscient o amb una incertesa conscient. Amb la primera opció, esperem que passin les coses de la millor manera possible, és una espera passiva i evasiva. Amb la segona opció, ara puc prendre la millor resposta a aquesta situació per més difícil que sigui. Hem de ser agents actius per a la transformació, aquesta és l'única manera de reduir la incertesa.
