Estem d'enhorabona: la vacuna del coronavirus ja és una realitat. Fa un parell de setmanes, la gegantina farmacèutica nord-americana Pfizer, associada amb l'empresa de biotecnologia alemanya BioNtech, anunciava tenir l'antídot al coronavirus i, amb ell, el bitllet de retorn a la nostra vella i enyorada normalitat. Dies més tard, la també nord-americana Moderna s'afegia a la festa i comunicava la consecució de la seva pròpia fórmula. Aquestes troballes s'afegeixen a les que la Xina i Putin ja van anunciar tenir fa mesos, tot i que, clar, qualsevol se'n fia, d'aquestes. Bé, d'aquestes, de les d'ara i de totes les altres que s'estan desenvolupant pel món i que aviat també estaran a disposició; bàsicament perquè en poc més de nou mesos hem passat d'entonar la pessimista cantarella que diu que «una vacuna triga anys a trobar-se i a ser validada per les autoritats competents», a l'eufòric cant etílic de «burro l'últim que no se la fiqui!». La vacuna, clar. Al marge del discutible grau de confiança i efectivitat que aquestes precoces solucions immunes puguin generar entre la població, l'innegable meló que obren és el de la seva capitalització. Tant és així que les enunciades vacunes encara no s'han distribuït i ja comencen a influir al mercat de valors, a l'economia, donant el tret de sortida a una acarnissada competició comercial entre els seus laboratoris responsables, una carrera en què els governs de tot el món, rics i pobres, ja prenen posicions estratègiques. Arribats a aquest punt, en un context de crisi crònica tan generalitzada a quasi tot el planeta per les reiterades aturades dels diversos sectors econòmics, molts ens preguntem allò tan retòric i tant de Josep Pla que és el «I tot això qui ho paga?».
Les coses s'estan fent amb tanta celeritat i descontrol, amb tan poca informació per part dels estaments oficials, de les autoritats competents, que si a sobre sumem les contradictòries decisions polítiques que s'han pres durant la gestió de la pandèmia, és fàcil d'entendre que la primera i més lògica reacció popular a aquesta nova situació que s'esbossa, sigui de desconfiança i d'adhesió a teories conspiratives. Els « Miguel Bosé» i companyia proliferen arreu perquè cap veu autoritzada, cap estament nacional o supranacional, cap governant, al cap i a la fi, exerceix els dots de lideratge, educació i comunicació clara i transparent que la població necessita, un fet que no fa altra cosa que engreixar les incomptables incògnites que, l'arribada d'una vacuna d'aquestes característiques excepcionals planteja. Fa molts anys que la gent mor per malalties de tota mena, algunes més antigues que el cagar, que malauradament avui encara no tenen remei. Paciència amb la ciència, diuen. Això sí, ens hem de creure que quan irromp un nou virus que amenaça d'enfonsar i destruir l'economia mundial, l'antídot l'aconseguim en temps rècord. I la vacuna de la hipocresia, com la tenim?
