La Garantia Juvenil

La importància de la nova Recomanació ja ha estat subratllada pel professor Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UdG, que ha destacat que les mesures a adoptar a Espanya per potenciar l'ocupació estable «haurien de prendre especialment en consideració aquesta norma, dirigida a joves menors de 30 anys, i que haurien de traduir-se en adoptar mesures no només perquè accedeixi a una ocupació, sinó perquè aquesta no sigui precària».

En la molt àmplia introducció de la norma que precedeix les recomanacions concretes dirigides als Estats membres, es ressalta primerament la importància que l'ocupació juvenil mereix al Pilar europeu de drets socials i en les orientacions generals per a les polítiques d'ocupació d'aquells. En efecte, el principi 4 del Pilar disposa que «els joves tenen dret a educació contínua, una formació com a aprenents, un període de pràctiques o una oferta de treball de bona qualitat en els quatre mesos següents a quedar aturats o finalitzar els estudis», mentre que en l'Orientació núm. 6, dedicada a «Augmentar l'oferta de treball i millorar l'accés a l'ocupació, les capacitats i les competències», s'exposa que «La desocupació juvenil i la qüestió dels joves que ni treballen, ni estudien, ni es formen (ninis) s'han de seguir abordant a través de la prevenció de l'abandonament escolar prematur i una millora estructural en la transició de l'ensenyament a la feina, entre altres coses mitjançant la plena execució de la Garantia Juvenil».

L'aprovació d'una nova recomanació que pretén reforçar la garantia juvenil troba la seva raó de ser tant en els canvis econòmics i socials experimentats des de 2013 com també en els molt negatius efectes que la crisi sanitària desencadenada des de principi de 2020 està tenint sobre l'ocupació juvenil i les perspectives de futur de les i els joves. Amb una valoració positiva d'aquella, efectuada amb caràcter general i sense descendir als problemes concrets que han estat bastants que s'han plantejat en la seva aplicació (la Recomanació de 2013 va constituir «...una important resposta coordinada, a escala de la Unió, als desafiaments a què s'enfronten els joves i es basa en intervencions educatives i de política activa del mercat de treball als Estats membres») es constata que els canvis esdevinguts des de llavors, i molt més la crisi actual, afecten especialment les i els joves, i no només els que estan menys qualificats i amb menors coneixements i aptituds professionals, així com també els que volen incorporar-se al mercat laboral, i per aquest motiu s'emfatitza la necessitat de reforçar la garantia juvenil.

No s'oblida el text de ressaltar la important presència de joves en el treball en plataformes digitals, que qualifica de treball esporàdic, activitat en la realització, i el debat no només a Espanya sinó també en molts altres països, i no només europeus, és clar i evident al respecte, «es poden veure privats d'accés a una protecció social adequada».

Se subratlla per la Recomanació del Consell, ara objecte d'atenció, la necessitat de reforçar la garantia juvenil justament per contribuir a crear oportunitats d'ocupació per a la joventut, que s'amplia fins als 30 anys, tant per compte aliè com per compte propi, al mateix temps que s'avança en una transformació del mercat laboral que és cada vegada més requerida pel canvi tecnològic («Evolucions actuals com l'automatització i la digitalització de la producció i els serveis segueixen canviant la fisonomia del món laboral»), i per l'aposta per unes polítiques que posen l'èmfasi en la transició ecològica. Com podran comprovar els que llegeixin la introducció, els objectius i finalitats de la norma són substancialment idèntics als de 2013, això sí, actualitzats amb els canvi als quals acabo de fer referència, i per això s'amplia l'edat fins a la qual podran acollir-se les i els joves, justificada en «la naturalesa canviant de la feina, ... l'ampliació dels períodes educatius i ... les capacitats demandades, les transicions de l'àmbit dels estudis al món laboral i la integració sostenible en el mercat de treball», que estan sent més lentes, afegint que «és important reconèixer que la recessió econòmica derivada de la pandèmia de COVID-19 provocarà que una major proporció de joves de 25 a 29 anys es quedin sense feina i necessiten ajuda», i també que l'ampliació «es posa d'acord amb els programes i mesures dels Estats membres relacionats amb la joventut, als quals generalment poden optar els joves d'entre 15 i 29 anys».

També em sembla rellevant ressaltar la necessitat que els períodes formatius serveixin realment per millorar les aptituds professionals i desenvolupar els coneixements que s'adquireixen en l'àmbit educatiu, i no convertir-se en una mera substitució de treball realitzat amb anterioritat per personal contractat laboral, i en una referència concreta que em permeto fer, pel meu coneixement d'aquesta realitat, al fet que el contracte d'investigació predoctoral serveixi realment a la seva finalitat d'adquirir coneixements investigadors i que no es converteixi en una utilització dels que l'estan realitzant de substitució de professorat.

Igualment, em sembla destacable la necessitat de no considerar els que no treballen ni estudien com un bloc homogeni, reconeixent la importància de plantejaments individualitzats, ja que per a alguns «pot ser suficient un plantejament més lleuger, mentre que d'altres, més vulnerables, poden necessitar intervencions més intensives, llargues i integrals».

En fi, no és «res de nou sota el sol», però no és sobrer recordar, i s'ha de valorar positivament, que subratlla que l'aplicació de la garantia juvenil s'ha d'ajustar «en funció de les circumstàncies nacionals, regionals i locals» i que s'han d'utilitzar tots els recursos econòmics disponibles i posats a disposició per la UE, amb menció expressa a Fons Social Europeu Plus (FSE +), l'instrument «Next Generation EU», el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i l'Ajuda a la Recuperació per la Cohesió i els ­Territoris d'Europa.

Finalment, tampoc és nou, però també s'ha de valorar positivament, cal subratllar la importància de la coordinació i col·laboració en tots els àmbits d'actuació que afecten les polítiques de joventut, com són l'ocupació, l'educació, la igualtat de gènere i els assumptes socials, ja que «resulten crucials per fomentar l'ocupació de qualitat, les oportunitats d'educació i formació, la formació d'aprenents i els períodes de pràctiques», ja que els serveis integrats (com les finestretes úniques o altres models) faciliten l'accés als serveis i les prestacions, i poden oferir més fàcilment solucions a mida, flexibles i amb major capacitat de resposta per als joves que afronten obstacles multidimensionals per accedir al mercat de treball».