Col·locar de conseller de Treball i Afers Socials un maniquí com El Homrani devia ser per omplir quotes gràcies al seu origen marroquí; si no, no s'explica. És una manera de dir al món que els catalans som tan moderns i inclusius que posem un moro al Govern, a veure si així ens miren d'una vegada. No dic jo que sigui mala idea, però en aquestes coses s'ha de ser curós, perquè poden provocar l'efecte contrari: que ara tothom pensi que el tal Homrani és el moro més capaç que hem trobat a Catalunya, cosa que no deixa en gaire bon lloc a tota la resta. En lloc de prestigiar la seva raça, el que està aconseguint El Homrani és deixar-la a «l'altura del betum».

- Com deuen ser els àrabs que viuen a Catalunya, si no troben res millor que això, per asseure'l al consell de Govern.

I no es això, és clar, que jo en conec un piló de més capacitats i intel·ligents. Millor dit: tots els que conec ho són. Començant pel meu amic Moha, que passa cada nit pel bar Fogons venent productes de tot tipus a bord d'una bicicleta i és molt més espavilat que El Homrani, tot i que això tampoc no diu gaire res en favor d'en Moha, perquè també a la bicicleta se la veu més desperta que el conseller. En Moha és el meu proveïdor de calçotets. Ja m'agradaria a mi veure l'Homrani intentant convèncer algú que els tres Calvin Klein que li vol vendre per 10 euros són autèntics. Vendre calçotets pels bars és feina més complicada que ser conseller del Governet, perquè si en Moha s'equivoca, és ell qui hi surt perdent i ho ha de solucionar treballant més l'endemà. Si s'equivoca un conseller, hi sortim perdent tots i ho soluciona cessant uns quants subordinats per quedar-se ell a la trona.

Les quotes les carrega el diable. Una vegada tenim El Homrani arrapat a la conselleria, a veure qui és el guapo que el fa fora sense ser acusat de racista. Ja pot deixar morir avis a les residències o burlar-se dels autònoms que volen ajuts, que d'allà no el treu ningú. Com a molt, se'l pot acusar d'apropiació cultural, per destacar en cosa tan catalana com responsabilitzar altres dels seus errors i així conservar càrrec i sou.

Catalunya aniria molt millor amb en Moha de conseller. Jo estic disposat a sacrificar-me i comprar des d'avui mateix els calçotets a El Homrani.