M'estaven traient sang quan em vaig preguntar per la goma verda amb la qual m'havien tallat la circulació d'aquesta zona del braç perquè sortís a la llum la vena. D'on venia? En quin lloc la fabricaven? A quant sortia la unitat? Li ho vaig preguntar a la infermera:
- No en tinc ni idea -va dir-, es pregunta vostè unes coses raríssimes.
I la xeringa? I l'agulla? Necessitava, de sobte, conèixer l'origen de totes les coses. El de la infermera també:
- D'on és vostè?
- De Logronyo, per què?
- Per curiositat.
Em va mirar amb desconfiança i ja no vaig tornar a preguntar res. Com que hi havia anat en dejú, per això de l'analítica, em vaig acostar després a una cafeteria i vaig intentar esbrinar on havien fabricat els plats i els gots i les forquilles, però no constava el seu origen enlloc. El cambrer era marroquí, m'ho va dir ell. Li vaig dir que jo havia nascut a València, però que vivia a Madrid des dels sis anys. Com que va resultar més comunicatiu que la infermera, li vaig preguntar d'on venia el croissant que m'acabava de servir. Va dir que arribaven congelats a la cafeteria, en grans bosses, i que els descongelaven abans de servir-los. Però ignorava el lloc de fabricació. Vaig pagar amb un bitllet de vint euros que podrien haver imprès tant a Bèlgica com a França. Es fabriquen a tot Europa, pel que es veu, i després viatgen d'un costat a un altre, moguts per l'atzar. Em van tornar unes monedes i un bitllet de deu que potser venia d'Itàlia.
Vaig agafar un taxi per tornar a casa. El cotxe era japonès, però el conductor em va explicar que no es fabricava al Japó.
- ¿I això? -vaig preguntar.
-L'economia -va dir-, cada peça és d'un lloc diferent del món. Però crec que es munten aquí.
Ell era extremeny i feia poc temps que era en el sector del taxi. S'havia comprat la llicència un mes abans de la pandèmia i ara anava una mica ofegat amb el préstec, encara que havia aconseguit una moratòria. D'on deu venir aquesta paraula, moratòria?
