El 2020 restarà gravat a la memòria col·lectiva per la maleïda pandèmia que ha provocat la covid-19, col·lapsant el sistema sanitari, especialment als inicis d'enguany, que fou quan es va detectar en les nostres contrades però, també, quan es va produir la segona tongada quasi a finals d'estiu, cosa que entre una i l'altra són moltíssims els infectats i morts que ha provocat.

Un covid-19 que ha trasbalsat la societat, en especial els infectats i els familiars, que quasi no van ni poder acomiadar-se dels seus íntims en els darrers instants abans de morir-se. També ha revolucionat els que s'han vist afectats econòmicament per les moltes restriccions que s'han hagut d'imposar, algunes fins i tot força discutibles, com la impossibilitat de poder assistir als cinemes i als teatres, o als poliesportius, ni amb restriccions, però sí als centres de culte, com fou el cas, molt criticat, d'una canonització a la basílica de la Sagrada Família (que no comportava cap urgència i que s'hagués pogut ajornar), però el culte és de prioritat preferent... vergonya aliena ens hauria de produir, ja que aquesta «preferència» no és res més que una reminisència del nacionalcatolicisme imperant durant la dictadura, que en un estat laic no hi pot tenir cabuda (I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues... Mt. 6,5).

Les restriccions d'aquesta segona tongada, a dia d'avui, quan escric aquestes ratlles, ja té dates de desescalada (que inclouen les festes nadalenques), la qual cosa, no obstant això, no garanteix que sigui definitivament el retorn a la normalitat i passar pàgina de la pandèmia, per retornar a la normalitat que teníem a inicis d'aquest fatídic 2020. Aquest és el gran desig de tothom, però molt més per a aquells a qui la covid-19 ha provocat la sotragada econòmica: tancament d'empreses, que han estat moltes de grans, mitjanes i petites de tot tipus (des d'indústries grans a botigues de barri), la pèrdua de llocs de treball de moltíssims treballadors i la ruïna de molts autònoms. A molts d'ells, la pandèmia els ha tancat la porta a tota esperança, els altres reivindiquen unes mesures, que encara que sigui amb restriccions, puguin seguir treballant, per no veure's privats dels seus mitjans de supervivència.

Amb la pandèmia, s'han visualizat els desequilibris pressupostaris de l'Estat: una sanitat mancada d'infraestructura i de personal d'infermeria, una cultura infravalorada i sense subvencions, una inversió desproprcionada en armament i en excés de polítics i de càrrecs de confiança. També és urgent finiquitar la rèmora del Règim del 78, inclosa la borbònica monarquia corrupta, hereva del dictador Franco; redactar una nova Constitució que contempli tots els drets de la Carta Magna de les NU; renovar de dalt a baix el Poder Judicial i que la justícia espanyola només s'aculli a la de la UE; també és prioritari que en l' establihsment espanyol no hi tinguin cabuda ni militars, ni eclesiàstics ni els grans empresaris.