Nadal estava assetjat per altres religions veritables, per la ferocitat consumista, per la incredulitat creixent de la població o pel seu insuportable embolcall dolç. No obstant això, ha sucumbit a l'esperit de Mister Ebenezer Scrooge, aquella creació del novel·lista vuitcentista que millor va captar l'essència humana. El vell rondinaire ha imposat la seva llei. Allunyeu-vos els uns dels altres, interrompeu les commemoracions col·lectives, eviteu el contacte físic contaminant, aprofundiu en el mal humor.
Occident, amb Espanya com a guaita i guardiana de les essències, abomina de Nadal. L'anul·lació del cicle festiu de Cap d'Any és tan radical que els governants que confinaven sense miraments els seus súbdits han tremolat davant la llum encegadora de Nadal i Cap d'Any. Fins i tot en concretar l'amenaça, es parla de suggeriments de sis persones a taula, o de prendre el raïm a corre-cuita per tornar a casa abans que la policia imposi el toc de queda. El poder simbòlic nadalenc arrasa amb la capacitat destructiva d'ERTOs i EROs. Fins els ciutadans més amenaçats per la desigualtat econòmica han reservat un moment per plorar la supressió de l'eix fonamental de l'any no xinès i no musulmà.
La prohibició de Nadal és una benedicció per a l'estabilitat conjugal o fins i tot familiar. Milers de matrimonis es veuran salvats en limitar el temps d'exposició mútua amb les mesures repressives. A canvi del veto a les festes, cal exigir que els rapsodes del març no tornin a insistir en cotillons per internet, ni en nadales compostes tal com raja als balcons. Aquests succedanis no ocultaran que els simulacres mai reemplaçaran la realitat. Una família desunida a la força durant un any no és una família unida. En interrompre el vincle, es desfà, i contra la ruptura no hi ha vacuna.
