26 de novembre de 2020
26.11.2020
Diari de Girona

«Apalancar-se»

25.11.2020 | 23:49
«Apalancar-se»

Vivim d'oïda en la mesura en què tot ens sona. El contrari de viure d'oïda seria viure d'escoltes. Però les escoltes estan molt mal vistes des d'allò de Villarejo. Per cert, no deixa de ser curiós que les escoltes estiguin mal vistes si pensem que no es poden veure. Viure d'oïda és una manera de dir que vivim sense certeses, perquè com més s'informa un de tot, menys sap de res. D'algunes coses sí que n'estem segurs: per exemple, que hem d'anar a la perruqueria. Però aquest coneixement no ens posa fora de perill de la gana, ni del deute, ni de la immigració. És un coneixement inútil. Hauria d'afaitar-me, em dic en veure'm al mirall.

Hauria d'afaitar-me?

Per què no deixar-me la barba? Sempre l'horrible dubte. Abandono l'habitació de treball i me'n vaig a la cuina per fer un sofregit relaxant. Mentre tallo la ceba en juliana, penso en els mals del món. Em sonen tots, de tots els mals en tinc algun ressò, però no se m'acut la solució per a cap. I ja he tallat dues cebes.

En aquestes que em truca el dentista per recordar-me que em toca una neteja de boca. Li dic que sí perquè em sona, en efecte, que tinc dents. Ho confirmo en passar-m'hi la llengua per sobre. Tinc dents, he de tallar-me els cabells i potser hauria d'afaitar-me. La realitat va cobrant forma gràcies a aquestes certeses domèstiques. Però el que a mi m'agradaria arreglar no és allò domèstic, m'agradaria arreglar l'univers. He llegit en un article d'economia que hauríem de vigilar l'apalancament financer. Em sona també això de l'apalancament financer, tot i que no sabria definir-lo del cert. A prop de casa meva, en canvi, hi ha un indigent que dorm entre cartrons. D'això n'estic segur perquè el veig cada dia. També estic segur que el 20% dels espanyols són pobres i que l'electricitat costa un ull de la cara. Dos ulls de la cara quan comença la fred. Podríem resoldre l'assumpte de la pobresa apalancant-nos? Aquí és on falla el meu cap: en la relació entre el passiu i el deute, per posar un altre exemple. Em sona el que és un passiu i conec els meus deutes personals, però m'afaito o no m'afaito?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook