26 de novembre de 2020
26.11.2020
Diari de Girona

Per poder cobrar

25.11.2020 | 23:49
Per poder cobrar

Posar Antoni Bassas de número dos d'una candidatura és viure fora de la realitat. I més si la teva propaganda és dir que portes cinc anys pensant. Pensant què? Si després de pensar cinc anys la conclusió és la de posar Bassas de segon, no cal ni que et presentis, perquè perdràs. Bassas és el somriure de conill de Catalunya, el que tira la pedra i amaga la mà, la falsificació més permanent i repugnant del periodisme i el patriotisme en un país que si no es detura d'acumular derrotes és per causa d'aquests farsants cínics i covards, de subvencionada impostura.

Ara va a la candidatura de Font perquè li ha ofert un sou, però la família Bassas està acostumada a cobrar del Barça, no importa qui sigui el president. En el contracte que il·lustra aquest article, la senyora Bassas, Mariona Anglès, cobra 4.000 euros al mes per entretenir la mainada. Sempre una propineta per a la família Bassas. L'Antoni presentava llavors El Matí de Catalunya Ràdio, i va trobar per a la muller un souet a Can Barça. El mateix souet que busca ara, sense creure en res més que en el caixa cobri.

Bassas no ha fet mai res pels altres. No hi ha hagut ni un sol moment de generositat en la seva trajectòria. Catalunya ha estat per a ell un caixer automàtic sense necessitat d'haver de posar el pin. Tot ho ha cobrat molt per sobre de la seva qualitat. Totes les seves advertències s'han demostrat, amb el temps, estúpides. Qui ha seguit els seus consells, ha acabat a la presó o fugint. Per això ell no els ha seguit mai. Els seus pronòstics han estat, tots i sempre, equivocats. El seu somriure de conill és un escarni de la llibertat. No s'ha disculpat mai pel seu error sistemàtic. S'ha limitat a cobrar-lo cada vegada més car. Tot el que diu que estima, abans ho ha buidat.

Quan el tragueren de presentar El Matí de Catalunya Ràdio exigí un nou destí als mitjans públics de la Generalitat a canvi de no organitzar un escàndol victimista. Com sempre fa Bassas, mig organitzà un escàndol de fireta, i sobretot cobraren, ell i la seva família, una formidable suma de diners per assumir la corresponsalia dels Estats Units. Què sabia Bassas d'Amèrica? No res. Quin nivell d'anglès tenia? Cap ni un. Però una vegada més, va creure que era l'obligació dels catalans pagar-li la festa més cara a canvi d'un servei pobríssim, sectari, desesperantment ignorant de la realitat americana. Als Estats Units, a la seva esposa, no li donaren un canal per a nens. Pobres americans, no saben el que es van perdre.

Que Bassas s'atribueixi la cofundació del diari Ara és un altre dels seus cinismes, i un dels més barruts. A canvi d'una petitíssima aportació, la Generalitat inundà el nou diari –i la nova empresa– de subvencions, en una de les operacions de «blanqueig» de diner públic més escandaloses, no només a través d'aquestes subvencions directes sinó a través de les productores dels companys de Bassas en la fundació de l' Ara, que foren Xavier Bosch, Albert Om i Toni Soler. En la línia de les carretades de diner que el Govern donà al diari, TV3 pagava desmesurades quantitats de diner públic per uns programes que no només eren –alguns encara són– d'una ínfima qualitat sinó que cap cadena de la competència bo estava interessada a contractar, i per tant no tenien cap sentit, ni cap necessitat, les autèntiques morterades. Mònica Terribas, llavors directora de la televisió pública, va fer de broker de tots quatre, amb el premi anunciat que la farien directora general de l' Ara quan la fessin fora. També la Mònica, sempre creient-se amb el dret de cobrar de tots nosaltres, i també sempre errada. Tot el que ha defensat, ha acabat en desastre. De l' Ara de seguida la van fer fora, per manifesta incompetència. Però ni ho va notar, perquè de seguida la van fitxar per dirigir El Matí de Catalunya Ràdio. Per a alguns, els nostres diners són una nòria que mai no s'atura. TV3, Catalunya Ràdio, l' Ara, el matrimoni Ceaucescu/Bassas al Barça. Tot això qui creus que ho paga?

La carrera d'Antoni Bassas es pot resumir en tot el que li hem pagat nosaltres. I no només a ell, com es pot veure en aquest eloqüent contracte. Per anar de segon a la candidatura al Barça ha explicat que no serà vicepresident, sinó que tindrà un càrrec executiu «per poder cobrar». Qui en podria fer estranyesa? Sempre ha estat el mateix. Ni tan sols en una candidatura del Barça, que se suposa que és un honor formar-ne part, el somriure de conill ha estat capaç de mostrar cap generositat. L'esperit de Joan Laporta no només és no cobrar sinó deixar-hi la vida. És l'eterna línia divisòria: els que serveixen i els que se'n serveixen. Els que ens surten a compte i els que ens costen un ull de la cara. Entre Laporta i Bassas no només hi ha la diferència entre la intel·ligència i la seva absència, entre el guany i la derrota, entre l'empresa privada i la menjadora, entre la generositat i la barra; sinó entre un club mesquí, petit, de Tomàs de Les Teresines que va a passar rebuts a Pubilla Cases, i un club basat en una idea forta, competitiva, en què el futbol és una metàfora del futbol però també de la vida, per descomptat favorable als interessos de la Humanitat.

Bassas és la cultura del «pack familiar». El que vol és cobrar, i el que representa és un club petit que perd i es queixa, i fa d'aquesta derrota el seu negoci. És el que s'ha dedicat sempre a fer, des del seu victimisme remunerat al negoci conjugal d'esprémer els infants. Per intentar aportar alguna cosa d'interès, hauria d'arriscar massa i val més riure's de les situacions compromeses dels altres, tal com fa en el seu infame programa a TV3, Alguna pregunta més, que naturalment ens costa una dinerada, a canvi del que al capdavall constitueix, per a qualsevol persona sensible i amb dos dits de cervell, una profunda ofensa a la intel·ligència.

Hi ha molts barcelonistes, i molts catalans, que se senten còmodes en la derrota. Però votar Bassas no només és voler perdre sinó omplir-li les butxaques a un barrut que quan et mira, pensa: «Calla i paga, tros d'imbècil!»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook