27 de novembre de 2020
27.11.2020
Diari de Girona

Cartes

27.11.2020 | 00:53
Cartes

Gràcies, Lluís Planas Casamitjana!
Irene Colomer Font Castelló d'Empúries
Cada mes de setembre arrencava un curs ple d'oportunitats i noves il·lusions per als estudiants que començaven la universitat... però aquest mes de setembre va ser l'inici de curs més trist que hi ha hagut mai, i no només per la pandèmia mundial que estem vivint, sinó perquè la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona va perdre el professor Lluís Planas Casamitjana. Amb respecte i admiració per tota la resta de professors de la facultat, però per a mi en Lluís no va ser un professor més, sinó «el professor».
La seva manera d'entendre l'economia, el seu entusiasme per contagiar-nos aquesta mirada crítica de la realitat i el respecte amb el qual tractava cadascun dels estudiants ens feia sentir alumnes únics! I no perquè es dirigís a nosaltres de vostè, sinó perquè cada minut de classe que ens regalava era un acte de generositat. Era una persona amb una intel·ligència brillant, i totes i cadascuna de les lliçons que ens va ensenyar van ser magistrals. Que privilegiats que vam ser! La meva promoció és la que va viure l'esclat de la crisi econòmica quan cursàvem cinquè curs de la carrera d'Economia i ell era el nostre professor de Macroeconomia. Acabar la carrera d'economia en plena crisi econòmica no té res de positiu, però poder escoltar-lo a ell analitzant i preveient el que passaria, va ser un luxe que només vam tenir uns quants.
Al principi el que més em va sorprendre d'en Lluís era com feia els exàmens. Recordo quan ens va dir que a l'examen podíem portar apunts ja que no ens servirien per res. Després de 22 anys ell ens va ensenyar que el més important era entendre de veritat el que fèiem! I aquest aprenentatge m'ha acompanyat fins a dia d'avui i m'acompanyarà sempre. No hem de passar mai de puntetes, ni a la vida ni en els exàmens. Sense cap mena de dubte, les seves ensenyances van marcar la meva carrera professional i els seus consells entre línies m'acompanyen a la meva vida personal.
Precisament el Nadal passat vaig fer un calendari d'advent amb reflexions que vaig compartir amb els amics més propers i hi havia una casella dedicada a persones com ell a les quals admiro, aprecio i que m'han ensenyat molt en aquesta vida. Era la vuitena casella del calendari d'advent i la vaig anomenar «els pares/mares noels», i sí, parlava d'aquelles persones que ens han guiat en aquest camí tan bonic i a vegades complicat que és la vida. I puc assegurar que un dels meus pares noels va ser ell, que em va ensenyar a estimar i a entendre l'economia.
Sempre havia estat molt perfeccionista, però després de tenir-lo a ell com a professor, vaig començar a veure-ho tot des d'una altra perspectiva i em vaig plantejar nous reptes: anar més enllà, igual que ell ho feia amb les seves classes; aconseguir millorar una mica el món amb les meves actuacions i no intentar ser com ningú més, ja que les persones brillants i úniques com ell són les que perduren en el temps i en la memòria de les persones que hem tingut el plaer de conèixer-lo. Diuen que les persones no moren mentre les recordem... doncs estic segura que en Lluís no morirà mai perquè serem molts els que el seguirem recordant i que en la nostra ment escoltarem els seus savis consells. Ha estat una immensa sort tenir-te com a professor i després com a amic, sempre has estat un mestre, tant en l'economia com en la vida. Gràcies de tot cor, Lluís! 


Maltractats pel 061
Narcís Cabañó Borrat Llers
La meva dona, la Nuri, ha estat ingressada a l'UCI del Trueta a causa de la covid-19. Amb l'Anna, la nostra filla, necessitem explicar el tracte que hem rebut per part del 061/Salut Respon.
El 22 d'octubre en Jordi, el meu fill, es troba malament i cuido la neta. Ell sap el 24 que és positiu. Jo començo amb febre. Sé que soc positiu el 27 i la Nuri i l'Anna, el 29. Tot això pel CAP de Vilafant. La Nuri comença amb febre molt alta el 27.
El 28 truquem al 061: difícil que l'agafin i quan ho fan diuen que et passen amb el doctor. Encara ho esperem. El 31 la metgessa del CAP envia la Nuri a Urgències. La radiografia surt bé i torna a casa. La febre no baixa. El 2 de novembre, truquem al 061: ens diuen que ens derivaran amb el metge i ens pengen. Tornem a l'hospital de Figueres i hi queda ingressada. El 7 la traslladen intubada al Trueta.
El 4 de novembre ens truquen per primer cop del 061, els rastrejadors, vaja. Ens diuen que som positius. Feia sis dies que ho sabíem. Ens diuen que deixaran de trucar-nos i que passem al CAP de Vilafant. El CAP ens porta des del principi. Hem estat dies pendents de l'UCI i volem agrair l'atenció al CAP, a l'hospital de Figueres i al Trueta. Volem denunciar, però, el maltractament del 061. Res a dir, Departament de Salut?


Agraïment a la Clínica Girona
JUAN JESÚS ESCORZA ROMAN GIRONA
El passat dia 21 de novembre vaig ingressar a la clínica Girona per fer una ablació d'una arrítmia que patia. Vull agrair el tracte i l'amabilitat de què vaig ser objecte des del minut u, des de l'admissió fins a l'últim moment. Agrair als zeladors, auxiliars, infermeres i sobretot a l'equip mèdic, doctor Brugada, doctora Trucco i la infermera de quiròfan (crec recordar que es deia Ester). Moltes gràcies i us portaré sempre al meu cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook