Cartes

Lola Arpa Vilallonga Peratallada

Estic convençuda que si durant l'anterior confinament s'hagués mostrat reiteradament per televisió i altres mitjans la crua realitat de la pandèmia que ens envolta, la major part del ciutadans, especialment els joves, haguessin reaccionat i pres les mesures necessàries i les precaucions que tant sens insisteix, per tal d'evitar el contagi i no haguéssim caigut en el segon confinament. Ignoro quin ha estat el motiu d'aquest llarg, i per a mi equivocat, silenci.

Finalment l'altre dia, en un canal de televisió van projectar el curt reportatge d'un periodista que des de l'UCI d'algun hospital va filmar unes imatges que posaven els pèls de punta. Malauradament aquesta és la realitat i no devien haver-la ocultat. Val més una imatge que cent paraules.

No a la violència contra les dones

Chej Ayad Kerrum Sils

El 25 de novembre de 1960, a la República Dominicana, van ser assassinades les tres germanes Mirabal i activistes: Patria, Minerva y Maria Teresa, per ordres del dictador Rafael Leónidas Trujillo. Des de llavors, molts països, organitzacions, personalitats, professionals i ciutadans/es lluiten cada dia per abolir aquesta xacra social que afecta la dignitat de les dones, la nostra convivència, democràcia, justícia social, etc.

Des del 2003 fina ara ja han perdut la vida més de 1.070 dones, persones amb nom, història, família, etc. La violència contra les dones té un abast i una dimensió que moltes vegades no en som conscients, ja que afecta també el desenvolupament integral dels infants que la viuen. En aquet cas, moltes mares suporten i justifiquen el maltractament físic, econòmic, social i emocional que pateixen amb la finalitat de mantenir el nucli familiar unit, una pràctica que normalitza el maltractament, justifica el masclisme, fomenta la reproducció de la violència, dificulta la criança terapèutica i resiliència.

Aprofito aquest diari per animar a tots/es els ciutadans/es a ser més creatius i unir esforços per eliminar la violència contra les dones, una pràctica que no entén d'ètnia, religió, ideologia, cultura, professió, etc. Tal com va dir Michelle Bachelet: «La violència contra la dona en totes les seves formes és una violació dels drets humans».

Abans de finalitzar, m'agradaria felicitar a les meves companyes i companys de la comissió d'igualtat de la Fundació Resilis per la feina que fan a favor de la igualtat entre les treballadores i els treballadors.

ERC i la llibertat

Jesús Domingo Martínez Girona

El passat dia 20 llegia una crònica sobre l'aprovació al Congrés dels Diputats de la polèmica Llei Celaá d'Educació. En un dels apartats es parlava de l'educació diferenciada, es deia textualment: «Les escoles concertades que separen els nens per sexe no poden continuar rebent fons públics. El projecte de llei que va sortir del Ministeri d'Educació establia que 'preferentment' és concertaran les escoles que no separen del sexe. Al debat parlamentari, de la mà d'una esmena d'ERC, es va pactar 'prohibir el concert' a aquest tipus d'educació».

Em va estranyar molt que fora ERC, que jo considerava un partit de cort lliberal, això sí molt nacionalista, qui ha exigit que la Llei d'Educació «prohibeixi el concert» a l'Escola Diferenciada. La crònica continuava dient que: «Possiblement, el Govern trobarà aquí un problema legal perquè el Tribunal Constitucional va resoldre en el seu dia que l'educació diferenciada és un model educatiu més». El que ens espera, vaig pensar, als que apostem per la llibertat, si és aquest partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el que ens governi amb majoria fins i tot encara que no sigui absoluta.