S'ha tornat necessari que se'ns digui tot perquè el món canvia cada dia encara que no així els seus tossuts temes universals; perquè no s'entenen les últimes implicacions -que són els primers objectius- de les noves tecnologies; perquè l'única cosa estable és seguir la moda, que muda contínuament i obliga a estar alerta als últims consells publicitaris i a les següents ordres propagandístiques que ens diuen a qui hem de semblar-nos, com cal pensar i, sobretot, com no ha de pensar ningú mai.
«Que ens donin instruccions clares de seguir», hem sentit exigir molts ciutadans en els rum-rums del telenotícies. Així ha estat en la pandèmia: ens han de dir que no anem als bars mai o a partir de tal hora, que no ens ajuntem més de sis o de tres persones, que tornem a casa a les 10 o a les 12 perquè correm perill com individus o com a societat i la resistència més freqüent recorda a la de l'enfisematós amagat que encenia el cigarret i murmurava: «El metge m'ha prohibit fumar, que es foti!».
Cal que ens ho diguin tot. El Banc d'Espanya ha fet un estudi finíssim per dir-nos que el comerç online abarateix els preus sense afectar el benefici empresarial perquè no requereix botigues físiques ni lloguers de locals ni reforços de plantilla. Una altra cosa d'Espanya que no fos el Banc diria que això que beneficia els grans grups del tèxtil a la llarga redueix la varietat de les mercaderies, deixa la ciutat sense baixos comercials i exclou del veïnat els petits comerciants que tornen part del que guanyen en impostos locals i gasten en els mateixos carrers pels que ens movem. Potser hi ha gent que detesti això i prefereix obrir la porta a l'ordinari que porta la somrient caixa d'Amazon però, si no és així, no hauria de fer falta que ens expliquessin aquestes coses l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo que tem la mort de les llibreries i del comerç de proximitat, o la de Barcelona, ??Ada Colau. Ja hauríem de saber-ho nosaltres.
