Primavera de 1983. Barri de Santa Eugènia. Jaume Prat i Pons i dos amics miren com accionen dues excavadores que remouen la terra d'un solar erm des dels temps de la guerra. Enclavat en el punt més alt del barri gironí, un petit turó gairebé inapreciable, l'anomenada «Cota 78», han sentit dir que allà hi havia l'antiga església parroquial i el cementiri vell.

Entren. La majoria dels nínxols estan buits fins que topen amb l'antiga fossa comuna, on sobresurten multitud d'ossos i calaveres. I en surten espantats. Allà dalt es construiria el Mercat de Santa Eugènia que, inaugurat el 1984, mai va tenir èxit. Enderrocat el 2008, s'intenta aixecar un edifici d'habitatges però després de multitud d'accidents es deixa de banda. Com si el lloc tingués una maledicció. Per la qual cosa s'acaba construint una plaça, l'actual Leonor Joher.

El barri gironí de Santa Eugènia és ple de llegendes com aquesta. Narracions, fabuloses o certes, que expliquen la seva història i la idiosincràsia de la seva gent. Jaume Prat i Pons, amb la col·laboració de Quim Paredes Baulida, les ha sabut recopilar i anar publicant en xarxes socials, sense més finalitat que donar-les a conèixer, tornant-se en aquests dies una espècie de contaire eugenienc.

Diplomat en Magisteri, mai ha exercit de mestre, sinó que des de fa onze anys és el conserge de l'Escola Montfalgars de Santa Eugènia, l'equip directiu li ha donat suport en la difusió de les seves històries. Ell s'havia adonat d'alguna cosa. No només agradaven, sinó que ensenyaven. Quan va arribar a l'escola el 2009, els xavals li van explicar que hi havia un fantasma tancat a les golfes. Li van mostrar una foto en qüestió penjada al vestíbul on es veu l'edifici en obres i en una de les finestres una estranya figura. Anys més tard Prat reciclarà aquesta anècdota i bastirà el conte «La biblioteca Montfollet i la pedra del saber».

Aquestes llegendes que explicava no només interessaven als més petits, sinó que es feien populars entre la gent gran. S'han tornat avui un particular fenomen a Girona.

Prat, segons ell mateix «historiador d'espardenya», té clara la seva missió. La identitat. Abans de 1963 el poble tenia identitat pròpia. Ara, la majoria de gent no sap quan acaba Girona, quan comença Santa Eugènia i quan entres a Salt. Tot és un reguitzell d'edificis sense principi ni final. Tant de bo la gent s'interessés com Prat, com Baulida, en la seva pròpia història. I l'expliqués. Es busquen contaires dels barris de Girona.