29 de novembre de 2020
29.11.2020
Diari de Girona

Maradona i el populisme de Podem

29.11.2020 | 06:00
Maradona i el populisme de Podem

L'assagista Juan José Sebreli deu ser, probablement, l'únic argentí que no idolatra Maradona. Ha explicat la relació del futbolista amb la Camorra napolitana: «Sense el suport de la Camorra no li haguera resultat tan fàcil convertir-se en el Rei de Nàpols». I ha escrit frases com aquestes: «En realitat no era perseguit pel poder, sinó, al contrari, sempre va ser un protegit (€). Maradona es va deixar usar pels militars argentins, i al seu torn va usar la dictadura per a la seva pròpia carrera». Sebreli fa un retrat demolidor de Maradona a l'assaig Comediantes y mártires. Ensayo contra los mitos, on desmitifica quatre mites universals d'origen argentí: Evita, Gardel, el Che Guevara i Maradona.

Aquesta setmana hem assistit a un concurs mundial per buscar l'adjectiu més altisonant i la hipèrbole més espectacular per idolatrar Diego Armando Maradona, un drogoaddicte, un alcohòlic, un maltractador, un pare que no ha volgut reconèixer fills, un amic de la Camorra napolitana i de grans narcotraficants€ Sí, va ser un gran futbolista (amb molta irregularitat). Maradona no ha descobert ni la penicil·lina, ni la vacuna contra la covid, només era un futbolista, que també va ser un trampós: un dels dos grans gols de la seva carrera, contra Anglaterra al mundial de Mèxic 88, va ser amb la mà.

Es pot entendre, que no compartir, que els referents futbolístics són el refugi per a molta gent necessitada d'al·licients a la vida, com ho poden ser les religions o els nacionalismes. El que costa més d'entendre és el populisme del líder d'un partit que es fa dir d'esquerres, Podem, enaltint la figura d'un personatge com Maradona. El mateix dia que la ministra Irene Montero es va posar a plorar en un acte amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, en un gest teatral de baixa estofa, el seu marit i vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, idolatrava un reconegut maltractador de dones amb el següent tuit: «Diego nuestro, santificada sea tu zurda, Dios no está en el cielo, se recupera en Cuba, Diego nuestro, barrilete cósmico divino, Dios lleva el 10 a la espalda y es argentino. Gracias por tantos momentos de felicidad. Hasta siempre». Ens està dient Pablo Iglesias que un maltractador, un drogoaddicte (a diferència de molta gent, va tenir infinitat d'oportunitats d'abandonar la droga, i no ho va fer mai), un amic de mafiosos, narcotraficants i dictadors és un referent social a imitar? Era això el progrés? Si aquesta és l'esquerra moderna, apaga y vámonos, que deia aquell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook