En lloc d'apuntalar l'estomacada informació, l'esforç es concentra a afrontar la desinformació, que ha de ser més sexy. Per alguna cosa acaba d'arribar al BOE, a falta de decidir si el tuiter en sabatilles, amb barba de tres dies, amb panxa de confinament i que ha deixat una empremta indeleble al sofà de casa seva, mereixia la seva elevació al corpus legislatiu del Butlletí Oficial. Aliada amb la seva germana bessona, fake news, s'insisteix que és una plaga de moderna maceració, tan perillosa com el coronavirus. En efecte, és un fenomen tan recent que forma part de l'essència de la doctrina de Maquiavel, on es llegeix per exemple que «aquell que enganya trobarà sempre a qui es deixi enganyar». Al segle XVI.

Quan sento la paraula desinformació, agafo el meu polígraf. El paràsit falsificador es concentra a les xarxes asocials de Twatter o Fakebook, de manera que sorprèn que la majoria d'escandalitzats per la seva proliferació expressin el seu desassossec a... Twatter i Fakebook. Pitjor encara, els puristes informatius respiren alleujats quan saben que la neteja dels exabruptes reticulars abocats a Twatter o Fakebook serà vigilada amb especial zel per... Twatter i Fakebook.

L'encerta Trump en anomenar-se «el Hemingway de Twitter», la qual cosa dona idea del nivell expressiu característic d'aquest mitjà. No obstant això, els polítics no populistes també es comuniquen a través d'aquesta xarxa. Que se sàpiga, cap governant mundial va renunciar a la plataforma amb estrèpit per no contaminar-se al fòrum dominat pel governant més odiat des d' Àtila, amb els seus tot just 33 milions de seguidors. Per no parlar del vassallatge mostrat pels periodistes cap a qualsevol manifestació minúscula en les tertúlies electròniques, a les quals concedeixen més crèdit que a les seves pròpies capçaleres. Fins i tot quan els remitents s'escuden en el sempre sospitós anonimat.

Desinformació és com a mínim un concepte opinable. Suposem que una premsa irresponsable dediqués la seva atenció preferent als esports, la meva secció preferida, mentre el planeta es col·loca a la vora de l'extinció pel canvi climàtic. El terme fake news, que deu per cert la seva difusió a Trump, es quedaria curt per descriure tanta irresponsabilitat. I ficats en l'apartat de la delimitació del concepte, eren desinformatives les notícies sobre la vida exemplar de Joan Carles I, que s'han subministrat generosament durant dècades a l'opinió pública espanyola?

Tampoc queda molt clar si el governant que capitaneja la promulgació de la croada contra la desinformació al BOE es troba immunitzat contra aquest virus. Quan Pedro Sánchez assegura la creació de 800 mil llocs de treball, formula una certesa que cap agent polític ni econòmic posseeix la capacitat de garantir. Es tracta a més d'una afirmació que utilitza a escuts humans, la qual cosa li confereix una especial gravetat. En canvi, quan el mateix president del Govern anuncia la convocatòria de dues mil places de metges i científics residents, se sotmet als criteris de la veritat científica segons Popper. Aquesta contractació massiva està en la seva mà i, sobretot, serà falsable. A propòsit, els difusors dels 800 mil llocs de treball irreals sense matisos, participen de l'engany. El llenguatge bonic de les facultats de Ciències de la Informació no embelleix les faules.

Sense sortir-se de les declaracions presidencials, que al juny decretaven amb trompetes i timbals la victòria definitiva sobre el virus, la pandèmia ha definit un aferrissat combat de la informació contra la desinformació. No obstant això, els afirmacionistes han treballat sovint amb les armes dels seus aferrissats rivals negacionistes. En realitat, l'amenaça del maquiavelisme pot resultar menys perjudicial per al món que l'imperi del maniqueisme.

Ja que obliguen a caçar la desinformació, un detector més fiable que una vacuna de Pfizer estableix que a aquest monstre se li aplica la mateixa regla que a la publicitat, només afecta els altres. Ningú manifesta amb orgull que es proposa combatre la xacra mentidera pel dany que li està infligint. Tots els aristocràtics conjurats aspiren a guarir de la mentida sistemàtica als altres. De nou, la plebs necessita ser patrocinada pels mateixos que han degradat el cabal informatiu, fins al punt de desviar als consumidors cap a fonts enverinades.

El balanç no indueix al pessimisme obligatori. Si més no, alimenta l'esperança dels que mantinguin la seva fe en el «mercat de les idees», que el jutge Oliver Wendell Holmes va erigir en terreny de joc de la llibertat d'expressió. Sorprèn que els tuiters de finançament dubtós d'un suburbi de Sant Petersburg puguin derrotar en una batalla informativa les aparatoses redaccions de les capçaleres amb més pedigrí del planeta, a més dels també lacats anchormen i anchorwomen dels grans canals de televisió. Ben pensat, es tracta d'una guerra tan desigual que s'hauria llastrat amb un hàndicap als batallons dels mitjans de comunicació de masses, perquè no aixafin els desinformadors. Això sí, en immiscir-s'hi el BOE, el xoc esdevé més igualat.