30 de novembre de 2020
30.11.2020
Diari de Girona

Polarització i divisió en la política als EUA, Regne Unit i Catalunya

30.11.2020 | 06:00
Polarització i divisió en la política als EUA, Regne Unit i Catalunya

La campanya electoral que hem viscut als EUA, el llarg i tortuós procés del Brexit i les propostes independentistes a Catalunya m'han portat a reflexionar sobre quins punts poden tenir en comú aquestes situacions. Soc dels que pensa que la reflexió comparativa de situacions similars pot aportar una mica de llum a la resolució dels conflictes polítics que hi ha darrere d'aquests problemes. El seguiment de la premsa, ràdio o TV genera en moltes persones la sensació que la societat s'ha polaritzat progressivament en els últims anys.
La polarització política és el procés pel qual l'opinió pública es divideix en dos extrems oposats. També és l'increment de la distància política entre els partits o fins i tot dins d'un mateix partit polític. La pitjor conseqüència de la polarització és que les veus o sectors moderats perden presència, influència i poder. Als EUA, la polarització es manifesta a través d'una major distància entre les opinions dels votants republicans i demòcrates. A Europa, en un augment dels desacords entorn de temes com la immigració o la integració europea. A Catalunya, la polarització és evident en el tema de la independència. Però en general en l'última dècada, tots els partits polítics dels països avançats s'han polaritzat en diferents temes.
El problema amb la polarització és que a més polarització, més difícil resulta generar consensos amplis entre grups amb sensibilitats diferents per a escometre reformes profundes que permetin que la societat avanci. D'aquesta manera, una polarització elevada pot donar lloc a posicions irreconciliables, la qual cosa dificulta la possibilitat d'aconseguir acords. Per complicar-ho una mica més, cada vegada hi ha major evidència de l'existència d'una bretxa entre el comportament electoral i les preferències i valors de les persones que viuen en zones rurals i zones urbanes, tant als EUA com a Europa i Catalunya amb els conseqüents patrons de vot clarament diferents en el camp i la ciutat.
Les enquestes fa temps que indiquen que el procés d'independència és el tema de debat sobre el qual els catalans perceben més polarització. Segons la darrera enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) del darrer octubre, el conflicte territorial és la principal causa de polarització a Catalunya, sobretot en l'àmbit emocional. El que caldrà valorar és en quina mesura aquest conflicte ha motivat i està generant una fractura social, ja que és obvi que aquesta fractura pot fer de Catalunya una societat fallida. No és menys cert que hi ha una percepció generalitzada que els governs català i espanyol han comès errors que han dificultat, en lloc de facilitar, una possible solució al conflicte territorial.
La gran pregunta de la política actual tant als Estat Units com al Regne Unit, Europa o Catalunya és: com és que després de tantes mentides, arrogància i propostes poc o gens fonamentades, els votants continuen votant massivament per Trump o pel Brexit o per la independència unilateral. Ben bé ningú acaba d'entendre aquestes situacions.
Dues de les hipòtesis per explicar-ho són les següents. La primera considera que la gent que opta per aquestes propostes (malgrat que l'evidència empírica objectiva les desaconsellen) dona prioritat a la lleialtat al grup i als líders. Es tractaria d'una actitud apassionada i emocional que els fa sentir com a herois al servei de mites i propostes inexistents. La segona hipòtesi es que aquests votants han sentit o senten una aversió (quan no odi) cap als que consideren que són responsables d'una gran injustícia històrica i d'atacs a la seva identitat. En ambdues hipòtesis, aquests sentiments o creences justifiquen o impedeixen el reconeixement de les inconsistències del trumpisme, el Brexit o el procés d'independència unilateral.
Tot plegat suggereix que la gent que adopta aquestes posicions polítiques no valora tant la veritat com l'èpica de les posicions que defensen. Aquestes narratives fan que qui les defensa (ciutadans i líders) apareguin al seus ulls com a herois, nobles i poderosos. Per contraposició, els que no pensen (potser millor hauríem de dir senten) com ells serien els dèbils i dolents.
Progrés (almenys per a mi) és viure més anys amb més salut i més recursos i sentir-se feliç sense haver de fer infeliços els que no pensen com tu. Aquest progrés depèn en gran mesura de la «política». L'elevada polarització política és un fenomen que s'ha anat incubant a poc a poc i que actualment és una realitat assentada que no sembla esvair-se a curt termini. Cal dir, però, que una major polarització política pot incrementar l'interès i compromís de molts ciutadans amb la política però també pot dificultar que el progrés i benestar arribin a tota la ciutadania si no aconseguim els necessaris consensos polítics i socials. És la política, senyores i senyors meus!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit