Mortals
Maria Rita Pagespetit Noguera Sant Hilari Sacalm
Seguint certs criteris essencialment polítics i econòmics, en els estadis més complexos de la pandèmia -mentre milers de persones lluitaven entre vida o mort-, a l'empara d'equips sanitaris de categoria humana i professional considerable, davant la insuficiència d'aparells de ventilació mecànica, es va haver d'optar per establir prioritats d'edat entre malalts greus.
A partir de 75-80 anys, i més si hi havia algun tipus de patologia prèvia, als contagiats crítics necessàriament es passava a administrar-los cures pal·liatives per disminuir i acompanyar el seu darrer dolor.
Contemplat fredament, té una lògica aclaparant. Si ens endinsem en el món de les emocions, llavors ens commou en cos i ànima i et sents deixalla, paràsit. Fins quan et tracten d'ancià, sinònim de decrepitud, a l'ombra de la Covidien.
Abans que tot, ens plau compartir amor i afecte dins l'àmbit familiar i social, sentir-nos útils, el creixement personal, viure. Trobar pau a l'esperit. No vols deixar res que el turmenti. I sense adonar-te'n, et vas preparant.
Els ulls són els mateixos; la mirada, no.
Llums de Nadal, estètica o ètica?
Fiona Llopart GIRONA
Ahir passejant per Girona vaig veure els llums de Nadal ja instal·lats. Molt bonics, sí, molt ambient nadalenc, també, en definitiva, m'encanten i sempre m'encantaran. Però, i si destinéssim tots els diners que costa l'enllumenat a causes socials? Els 266.563,00 euros de la instal·lació, manteniment i desmuntatge d'aquest any, sense considerar el preu de mantenir els llums encesos tota la tarda-vespre, servirien per augmentar molts recursos per a persones que realment ho necessiten. Per no parlar de l'enorme malbaratament energètic innecessari que suposen, nefast per a la salut del planeta, que també és la nostra.
Busquem una alternativa més social i ecològica. Abans d'invertir, pensem, i encara més en l'època que ens trobem. Es pot sobreviure Nadal sense llums de decoració, però no sense un sostre, alimentació i necessitats bàsiques cobertes. I de moment a Girona no tothom té aquesta garantia.
Llum o fum
Anna M. Picas Genís La Jonquera
Quan moltes famílies en aquest temps d'hivern no poden pagar la factura de la llum i per falta d'ingressos es veuen obligades a restringir despeses bàsiques.
Quan Càritas i entitats benèfiques estan desbordades i fan una crida a la solidaritat.
Quan el Banc dels Aliments no havia estat mai tan apurat com ara.
Quan per mantenir els llocs de treball els petits empresaris demanen ajudes d'ajornament i reducció d'impostos i taxes municipals.
Quan els que manen ens diuen que els números no surten per pagar a sanitaris i ensenyament.
Els ajuntaments aquest any ens ofereixen un malbaratament innecessari en la il·luminació de places i carrers incrementant aquest pressupost amb imports milionaris que no deixen de ser una burla a tots els col·lectius vulnerables.
Un cop més prediquen el que no creuen. És llum o fum?
Els que de bona fe allunyats dels seus complint les «normes» sortiran a la finestra els consolarà veure llumetes de colors, però hi haurà qui no tindrà un plat a taula. Que les pampallugues dels leds ens deixin entreveure l'Estrella i el soroll dels altaveus no apagui el missatge del veritable Nadal.
