01 de desembre de 2020
01.12.2020
Diari de Girona

El forat

30.11.2020 | 23:43
El forat

Les escales no es van inventar per matar, però hi ha gent que ha mort en rodar-hi. Alguns, sobretot en el cinema, han estat assassinats d'una empenta. Jo vaig estar a punt de desnucar-me baixant la de casa dels meus pares, quan tenia vuit o deu anys. Era de nit i no vaig encendre, per mandra, el llum. De sobte, va faltar el graó que el peu hauria d'haver trepitjat i em vaig precipitar cap al fons. Vaig caure de pressa des de la perspectiva d'algú que m'hagués observat des de fora, però molt a poc a poc des de la meva. Em vaig veure fer una volta en l'aire, vaig sentir el cop a la coroneta i, sense saber encara res de la mort, vaig pensar-hi.

Aquí s'acaba alguna cosa, em vaig dir, i vaig desaparèixer del mapa.

Vaig despertar no sé quant temps després sobre el llit dels meus pares i li vaig dir a la meva mare que algú havia tret un esglaó. Ella va dir que estaven tots al seu lloc i vaig haver de llevar-me per comprovar-ho per mi mateix. No obstant això, encara avui, quan em ve el succés a la memòria, recordo a càmera lenta que el graó no hi era i que aquest va ser el motiu de l'accident: el de no trobar peu. Algú o alguna cosa, he pensat sempre, el va retirar quan em va veure baixar i va tornar a col·locar-lo un cop assolit el seu propòsit. Aquest ésser robaescalons, aquest individu invisible, m'ha tret altres graons al llarg de l'existència. Molts, jo diria que me n'ha tret molts: graons metafòrics, vull dir, que no sempre desapareixien quan baixava, sinó quan intentava ascendir. Trams sencers d'escales s'han volatilitzat davant els meus ulls en intentar arribar als pisos més alts del cobert, en els quals se celebrava la festa de la vida

El cobert sempre està en deute amb nosaltres. Gairebé tothom pensa que l'existència li deu alguna cosa. Es tracta d'un pensament dolent, que produeix un rancor improductiu, semblant al que he assistit aquest matí, quan una dona ha descobert que les escales mecàniques del metro seguien avariades.

–Sempre igual! –ha dit amb un odi immens.

No era cert, generalment funcionen, però aquell a qui li han tret un esglaó en la infància ja només és capaç de veure aquest forat. Segurament era també el cas de l'anciana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook