Un matrimoni amic em va convidar a sopar i a les postres els vaig dir que la seva casa no respirava bé. Els va fer gràcia perquè no havien percebut els ofecs de l´habitatge, tot i que eren perfectament audibles si paraves una mica d´atenció, fins i tot si no en paraves cap. Déu meu, panteixava l´embornal de la pica del lavabo, i el de la pica de la cuina, i les aixetes exhalaven també gemecs de desesperació. Tots els sanitaris gemegaven pels orificis pels quals normalment respiren. Sospiraven així mateix els ulls dels panys i els radiadors de la calefacció, sanglotaven els cremadors de gas i grunyia el gos, que pertanyia a una d´aquestes races amb fatiga crònica. No hi havia manera de concentrar-se en el plat de pernil ni en la copa de vi. Com viure en una casa que panteixa?, com en una a la qual li fan mal les portes o cria lleganyes en el marc de les finestres?
Em van començar a molestar les orelles.
La veritat és que no és fàcil trobar una casa que estigui bé de salut, sobretot de salut mental. La que no té atacs d´ansietat té trastorns de caràcter. Recordo ara que la del meu pare patia d´al·lucinacions, doncs creia que la meva mare seguia viva als dos mesos de la seva mort. Es comportava com si encara l´ocupés una parella d´avis en comptes d´un vidu inconsolable. Es dona el cas d´habitatges que han matat famílies senceres, amb fills adolescents i nadons. En vaig visitar una fa poc i ja al passadís em vaig adonar que era una casa assassina.
Assassina.
Vaig tornar sobre els meus passos abans d´arribar a les habitacions del fons que donaven, segons em va informar l´agent immobiliària, a un pati interior estret i ferit com un pou. La venedora em va dir que la causa de l´«accident», havia estat un escalfador de gas antic.
El millor és viure en cases neutres, sense ànima. L´ànima la posa el llogater i hauria emportar-se´l en anar-se´n. Si no ho fa, mal assumpte. Al principi no notes res perquè aquesta és la característica de les ànimes, que són inodores i insípides. Però amb el pas el temps deixen a les parets una escriptura com de cargol que un s´obstina a desxifrar. Ja aquí comença el dolent.
