Hola, m´adreço al diari per denunciar el que ja és habitual amb aquesta administració, que fa més de 2 mesos que no cobrem la prestació per maternitat.

La nostra filla va neixer el 2 d´octubre i a dia d´avui, 2 de desembre, encara no ens han fet cap ingrés.

Aquesta situació «incòmoda» que vivim és preocupant. Nosaltres encara que tenim una mica de calaix però no vull pensar com deuen estar altres famílies, amb la felicitat de tenir un o una integrant nova a la família i estar amb l´aigua al coll. El coronavirus està afectant tot, sí, però o som els únics que estem així o poc s´està parlant.

A través d´aquesta carta volem agrair, per totes les atencions, i sobretot la humanitat i qualitat d´a?questes atencions, prestades a tota la família Loza-Gimbernat que fou afectada des de tots els diferents serveis i hospitals, que foren diversos: Centres d´Atenció Primària de Figueres i l´Escala, Hospital de Figueres, Clínica del Remei de Barcelona i Bellvitge Hospital també de Barcelona. Agraïments sentits a tots i cadascun dels professionals dels citats serveis i especials agraïments per la seva humanitat i compassió en el tracte tant professional a les infermeres Laura, Loli, les Núries, Cristina i Silvia i al Dr. Rinaudo de la Clínica del Remei i també de Bellvitge Hospital agraïments a tot l´equip especialment als intensivistes Ricard i Pau i l´exquisit tracte de les infermeres Mireia i Cèlia que, tot i les contínues dificultats pel context i per les circumstàncies, varen acompanyar amb el seu suport en tot moment tant al Marcel com a la família fins als darrers moments de l´acomiadament

Company i amic Marcel, «tiet Marcel pels nostres fills», ja no hi ets i ara descanses en pau. Nosaltres aquí sentim una gran buidor, després de més d´un quart de segle treballant junts, compartint vivències i complicitats.

En aquest moment, no hi ha racó al restaurant de la Crosa, ni al petit poble de Sant Dalmai, on no esperem tornar-te a veure arribar xiulant, traginant, treballant, rient... ep! o discutint posant en co?mú diferents punts de vista si calia! Ens deixes un gran record, sempre seré, de gran caràcter i regalant consells a cabassos i ens deixes també tantes vivències compartides plegats, aquestes no marxen. Moltes gràcies per tot aquest temps que hem viscut junts, Marcel.

I moltes gràcies també a tots els professionals citats (i no citats) per ser-hi, per perseverar, resistir i resilir. Cuideu-vos i/o que us cuidin des de les vostres institucions perquè indubtablement la vostra exposició al risc i l´entrega amb tanta professionalitat i des de fa tants mesos ja, i que per ara no té a l´horitzó cap data de caducitat. El vostre treball té un valor molt més enllà del nominal. Insistim, cuideu-vos i que us cuidin per a què no es us falli l´energia vital, important no només per a nosaltres, com a pacients, amics o familiars, també important pels vostres companys i equips de treball i no oblidem també important per les vostres vides personals i familiars ja que ningú és immune als efectes del covid, alhora que aquest virus, i malgrat els dols que ens està deixant, també ens ha donat l´oportunitat d´obrir els ulls i valorar i revisar la importància de les petites coses, de la solidaritat, de fer pinya i la importància del comunitari. Salut, endorfines i ... tot anirà millor!

Tenia curiositat, no confiança però sí curiositat per observar el comportament de la gent el primer dia, diguem, de «reobertura» a les terrasses, curiositat per veure l´actitut de control per part de l´Administració Municipal per fer complir unes normes que com a mínim serien de sentit comú, sanitàriament s´entén, i que serien una millor protecció pels ciutadans que segurament evitarien confinaments futurs pel que significa tan per la salut com per l´economia. Semblaria que els més interessants en fer les coses bé serien els que més han protestat, més s´han manifestat, els que més han dit que haurien de tancar, en una paraula els que més han plorat, doncs NO! el primer dia que reobren les terrasses tot segueix igual que el descontrol de l´estiu passat, descontrol que ens ha portat a la siutació d´ara, la condició humana no té cura salvant algunes excepcions i si l´Administració Municipal prefereix mirar cap a un altra banda farem un pas endavant i tres per enrere. Bé durant aquest període de limitacions, sé d´algunes persones, algun amic, algun conegut que han passat la malaltia amb més o menys seqüeles i algú també ha hagut de deixar un familiar a «urgències» i l´hi han tornat en un pot en forma de copa, aquests fets terribles per desgràcia han estat molts, massa. Si tinguéssim dos dits de front i penséssim en el que han viscut molts afectats, quan anessim a una terrassa a fer un cafè o un gintònic, mantindriem les distàncies, no ens treurem la mascareta (només per beure) i si tinguessim ganes de fumar, fumarien a casa.

Llàstima que la gent responsable i que compleixi amb seny hagi de pagar per culpa dels analfabets descerebrats, analfabets que segurament cap d´ells llegirà aquesta carta i si fora així tampoc serviria per a res.