Cartes

Lluís Torner i Callicó

Com tanta gent temem, / no ens podrem pas reunir, / serà un Nadal diferent, / per culpa de la covid. // Tampoc hem acomiadat, / per evitar els contactes, / amics que se´ns n´han anat, / seguint normes sanitàries. // Ara ens cal restar a casa, / ja que som persones de risc, / estem en llibertat vigilada, / per això el Nadal ens ve trist. // Ni vint-i-cinc de desembre, / ni Cap d´Any, ni Reis Mags, / ho estan pintant molt negre, / per celebrar-ho tots plegats. // Llàstima que la vacuna, / per la nostra protecció, / no serà prou oportuna, / ens vindrà ja passat tot. // Ens cal esperar el dia, / que tot torni a funcionar, / per recuperar la vida, / que el virus ens amenaçà. // Enguany, front el Pessebre, / - tant si creiem, com si no - / fem al Nen una pregària, / de Pau i salut per a tothom. // Els que s´han pogut curar, / els que han quedat pel camí, / els que han tingut de plegar, / i els que han pogut resistir. // Que la nova normalitat, / no deixi gent a la cuneta, / tothom visqui amb dignitat, / i recuperin la feina. // Que la nostra petició, / front d´un Nadal entristit, / pogués ser la premonició, / d´un futur ben reeixit.

Salut i economia

Albert Altés Segura

Tots estem d´acord que sense salut, la vida és molt complicada de viure. Has de vèncer el dolor i això fa que no tinguis ni força ni humor per a res. Ara bé, ningú dubte que per viure, també necessitem els diners. Si no arriben com ajudes, segur que abans de «morir de gana» lluitarem per sobreviure. I aquest és el dilema actual, a part que la vida social, física i cultural també forma part del nostre cicle vital. Tot plegat exigeix un equilibri personal molt profund que la majoria no hi estàvem acostumats. Per altre costat, l´Estat ens ha dit que no ens pot ajudar econòmicament. Davant d´aquesta realitat, serà difícil una solució per a tothom. Diria que ara apareixerà l´instint més bèstia que tots tenim. Escric per avisar que malgrat aquest fet real, cal recordar que els Sàpiens ens creiem que som més intel·ligents que els animals. Ara és hora de demostrar-ho. I encara sort que sabem que si som prudents podrem evitar més morts! Un equilibri i repte per a tots.

Retrocés al respecte de les llengües comunitàries

Joan Janoher i Sadurní

Estem immersos novament en la discòrdia lingüística, on l´extrema dreta vol continuar essent el botxí de les cultures d´aquest país anomenat Espanya. És intolerable el que pretenen fer, com inadmissible perseguir les nostres llengües pel sol fet que ens movem amb nivell superior a la resta dels espanyols. Sembla que això per aquest senyors és una violació de la parla imposada, com és i ha sigut el castellà. Creuen vostès que la llengua cervantina corre perill? No siguin il·lusos, són les comunitàries les que corren aquest risc en voler empobrir vostès les nostres arrels, implantant la llei Celaá.

No creuen que tot plegat no deixa de ser un retorn a la Dictadura? La pinta és la imatge de l´enderroc de les nostres cultures. I s´obliden de respectar els articles de la Constitució, on se salvaguarda i es protegeixen aquestes. No cerquin fantasmes del passat ni retrocedeixin en imposicions contràries a les voluntats dels pobles. Només la visió del passat els enlluerna pensant en què si actuen així aconseguiran obrir-se més a les urnes. No creuen que necessiten un repàs mental dels drets més fonamentals de la societat? Que s´ho facin mirar i no entrin en encoratjar l´odi als patriotes que ens respecten.