03 de desembre de 2020
03.12.2020
Diari de Girona

TV3 necessita un canvi

03.12.2020 | 00:38
TV3 necessita un canvi

Entre el gener i el febrer, TV3 va entrevistar tres vegades més representants de formacions independentistes que no independentistes. És el que es desprèn de l´últim informe de pluralisme del Consell de l´Audiovisual de Catalunya (CAC) que constata, a més, que, a l´hora de donar veu a les entitats vinculades al debat polític, només van tenir presència a TV3 i Catalunya Ràdio les que eren partidàries de la independència. L´informe revela també que Pilar Rahola va comLptar amb gairebé quatre hores de pantalla al mes en les seves intervencions polítiques, sense rèplica ni contrapès, la qual cosa té difícilment cabuda en el Llibre d´Estil de la CCMA i en la missió de servei públic de TV3.

Des de fa temps, els mitjans públics de comunicació de la Generalitat han creuat línies vermelles difíLcils de justificar si tenim en compte l´equilibri informatiu, la transparència i la imparcialitat a la qual estan obligats. La sortida a la llum pública de converses telefòniques que revelen com Mediapro va intentar que TV3 li comprés 8 documentals sobre el procés per 800.000 euros són l´últim episodi d´una llarga cadena que ha posat en qüestió la credibilitat de la cadena als ulls d´una part important de la ciutadania. Segons el Centre d´Estudis d´Opinió (CEO), si el 2005, el 57% de les persones que votaven PSC, ICV o PP, tenien a TV3 com la seva cadena de referència, avui la veuen només el 13,5% dels i les votants d´aquestes formacions o les seves hereves.

Fa uns dies, el director de TV3, Vicent Sanchis, compareixia al programa Planta baixa per afirmar que li semblava normal el contingut de les converses telefòniques filtrades però també justificava el biaix de la cadena a favor de la independència perquè, segons la seva opinió, el model de televisió pública ha d´adaptar-se a la majoria social de cada moment. Un concepte que, tal com va recordar el Sindicat de Periodistes de Catalunya de TV3, contradiu tota la normativa vigent. Ni el Llibre d´estil, ni el Mandat Marc audiovisual, ni les lleis de la CCMA i de Comunicació Audiovisual, ni tampoc l´Estatut de Catalunya, fan cap referència a aquesta particular definició de la missió de servei públic encunyada per Sanchis. Una definició que és clarament incompatible amb els principis d´independència, pluralitat i imparcialitat que sí recull la nostra normativa.

Com es justifica que Pilar Rahola disposi de quatre hores de pantalla al mes a TV3? A Vicent Sanchis, però també a la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, els sembla del tot normal. També és normal que Mediapro, una de les empreses que més contractes acumula amb la televisió pública de Catalunya, hagi reconegut que va pagar suborns milionaris a alts càrrecs de la FIFA. En qualsevol altre país, aquesta circumstància inhabilitaria a una empresa privada per negociar contractes amb la radiotelevisió pública. Però no és així a Catalunya. Després que es va conèixer la notícia, Jaume Roures, dirigent de Mediapro, va ser convidat a El Matí de Catalunya Ràdio per analitzar l´actualitat política. No es va considerar oportú incomodar-lo amb preguntes sobre els suborns. Tampoc al seu soci, Tatxo Benet, a qui també es va convidar però per promocionar el seu nou llibre.

Catalunya necessita un canvi, un que passi per una nova normalitat on es recuperi tot allò que forma part de les dinàmiques d´una democràcia sana. Una d´elles és comptar amb uns mitjans de comunicació públics que estiguin al servei de tota la ciutadania, que utilitzin els recursos públics per complir la missió de servei públic que tenen encomanada.

Com és possible que es parli de donar 800.000 euros a Mediapro mentre tota la coproducció en documentals de TV3 en l'últim any suma 178.000 euros? És la pregunta que feia l'Associació de Productors de Documentals, Pro-Docs, que agrupa les principals empreses del sector. Per què uns reben 1.500 euros per drets de documentals acabats i altres 100.000 euros? Algú pot respondre?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit