Artur Mas no sabia qui era Carles Puigdemont. Ell pensava i sobretot desitjava que l´aleshores alcalde de Girona el tindria en compte una vegada fos elegit president de la Generalitat. Mas feia el famós pas al costat -eufemisme de coça al cul que l´enviaria a la paperera de la història- pensant que l´escollit, sense experiència en el càrrec, el consultaria en les decisions importants. Puigdemont no va fer res del que Mas creia que havia de fer; va enfilar el camí en solitari i es va oblidar aviat del pare polític que -pensava Mas- l´havia catapultat al càrrec. En realitat, l´expresident no va escollir el nou president. Va ser la CUP, que sí que coneixia Puigdemont, qui va prendre la decisió; qui va donar el vistiplau a tan delicada situació. Tot això Mas no ho va veure -o no va voler veure-ho- fins que va ser massa tard per a ell i per a tots aquells membres de l´antiga Convergència que esperaven que algú posés fre a la deriva independentista. Ara Puigdemont està en una situació similar a la de Mas a finals de 2015. Laura Borràs no farà de Quim Torra, no serà una vicària de Waterloo, simplement perquè té un discurs propi, com el tenia l´exalcalde de Girona cinc anys enrere. L´inquilí de la «Casa de la República» està començant a perdre el control i l´única sortida per a ell és que Borràs s´estampi en les eleccions.