Cartes

Helena Badia Capdevila Lloret de mar

Hola, soc la jove de la Sra. ­Mercè Bosch Parés. Escric ­aquesta carta per manifestar, en nom de tota la família, el nostre agraïment a l'hospital de Lloret de Mar.

Per la seva filla, la Maria Dolors, la cura de la Mercè es va fer molt difícil per molts i diferents motius. El passat febrer, vàrem decidir un ingrés, sol·licitant el descans familiar de la cuidadora principal, que otorguen els Serveis Assistencials, amb l'ajuda de l'assistent social, la Marta, que ens ho va posar tot molt fàcil i amb molta professionalitat.

Ràpidament i de forma ­progressiva, la meva sogra, la Mercè, va anar millorant tant en l'as­pecte físic com mental de forma molt significativa, i va ser capaç de tornar a ser ella, alegre, xerradora, participativa i amb determinació.

Davant la nostra alegria i sorpresa, la deixàrem ingressada un temps més. Va aparèixer la covid-19, ella va ser de les primeres a passar-la i també de les primeres a superar-la. La primera onada va ser molt difícil de passar, ja que l'hospital de Lloret de Mar va ser molt sever en el confinament dels residents.

Però també vam poder conèixer la humanitat i la sincera ­dedicació de persones que van saber fer per apropar-nos als nostres familiars, fent unes videotrucades en què gaudíem parlant-hi, emplenant-los de petons i manifestant la nostra estima. Això ens feia sentir millor i més convençuts.

I, naturalment, el nostre agraïment a les persones que han tingut cura d'aquelles coses que no es veuen tant i que hi són cada dia per la seva gran importància. Parlo de les i els auxiliars, d'infermeres i infermers. A la tercera planta, i també a la segona en les darreres setmanes, entre totes, residents, persones de l'àmbit de la neteja i professionals sanitaris, van aconseguir un caliu i una familiaritat que, tot i el confinament, van fer que la Mercè fos tan feliç com podia ser en un centre institucionalitzat.

Gràcies a les administratives de la recepció, pel seu tracte, sempre amable i intentant donar resposta a tantes demandes per part nostra, que en alguna ocasió el cúmul de bons sentiments i la tristor em van trair. No m'oblido de la Lluïsa, la metgessa de l'hospital. Moltes gràcies per la teva assitència professional, has estat un pilar fonamental per a la salut de totes les persones, has estat a prop d'ella i de nosaltres.

Bé, ara l'àvia, la Mercè, torna a ser a casa, al costat de la seva filla, que tant l'estima, amb el suport de la Kleimer, excel·lent infermera (pendent de convalidar el seu títol) i cuidadora, i de tota la família.

Gràcies a tothom pel que heu fet per la Mercè. Us desitgem unes bones Festes de Nadal.

Malestar per la no implementació de l'RG1

Josep M. Loste Romero Portbou

Llegeixo a la premsa digital gironina que a Blanes ?amb tota la raó del món? hi ha molt de malestar perquè encara no s'ha trobat data per al restabliment del tren amb Malgrat de Mar. A més, caldria afegir que la no implementació de la línia RG1, una vegada fetes les obres del pont de la Pitxota provoca molta mortificació a gran part de les comarques gironines; és a dir, a trams de la Selva Interior, el Gironès i l'Alt Empordà. Cal tenir present que l'RG1 de l'Hospitalet a Portbou, en el seu tram gironí, és una important espina dorsal de la mobilitat sostenible de la regió de Girona. D'altra banda, no s'entén la nefasta política informativa d'Adif i Renfe, cosa que és molt lamentable per als usuaris del tren convencional.

Davant d'aquest episodi de desgavell que representa una greu injustícia per als més febles i un atac flagrant contra l'equilibri territorial, seria hora que els parlamentaris gironins, la Diputació de Girona els consells comarcals de la Selva, el Gironès i l'Alt Empordà, els sindicats, les patronals i la Cambra de Comerç de Girona pressionessin i exigissin a Adif i a Renfe una ràpida i correcta solució a aquesta greu problemàtica de mobilitat a les comarques gironines.