06 de desembre de 2020
06.12.2020
Diari de Girona

Giscard, Santa Gertrudis i la vacuna

05.12.2020 | 23:14

Giscard d´Estaing De la mort de l´expresident de la República francesa, uns petits apunts més enllà del que ja s´ha destacat de les seves llums i ombres. Europeista i modernitzador, durant el seu mandat es va legislar el divorci de mutu acord i l´avortament essent ministra Simone Veil. També és conegut que va ser un dels grans bloquejadors de l´accés d´Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –la qual cosa va voler subratllar Giulio Andreotti el cop que em va rebre al seu despatx de Roma– mentre patrocinava l´accés de Grècia el 1981 tot i que la maduració democràtica del país hel·lè era molt semblant als dos estats de la península Ibèrica. També va permetre que ETA tingués França com un refugi i la cooperació no va ser profunda i seriosa fins a la presidència de Sarkozy. Giscard va guanyar les eleccions a François Mitterrand el 1974 i aquest últim les hi va guanyar el 1981. És memorable la frase de Giscard llançada a Mitterrand en el debat televisiu de 1974: «Senyor Mitterrand, vostè no té el monopoli del cor». Frase que ve com anell al dit per la política local i altament emocional d´aquí en els últims anys. L´any 1981 Giscard sortia de l´Elisi i l´any 1986 no li van caure els anells per presentar-se i guanyar les eleccions de la regió de l´Alvèrnia. No es va voler quedar clavat als cinquanta i tants anys en l´oficina d´expresident. Ho dic perquè de la nòmina d´expresidents catalans, l´últim podria demostrar la seva autoproclamada «carrera política» presentant-se d´alcalde de Santa Coloma de Farners i demostrant la seva vocació d´una política transformadora més enllà d´una política retòrica.

L´home de Santa Gertrudis

Santa Gertrudis de Fruitera és un dels pobles més bonics de l´illa d´Eivissa, el podeu trobar al centre geogràfic de l´illa i hi podeu fer un esmorzar eivissenc a Can Costa, el bar del poble. D´allí és Josep Costa, el vice-president primer del Parlament de Catalunya que aquesta setmana ha saltat a l´actualitat per haver-se reunit amb grups independentistes amb discurs d´extrema dreta i xenòfob. El seu partit se n´ha desmarcat i l´ha desautoritzat. Josep Costa, l´home que ens va venir a donar lliçons a tothom i a convertir-se en el teòric de la independència per art de màgia, va tenir un passat en el qual va voler entrar a fer política al PSOE d´Eivissa. Fins i tot va registrar les marques blanques «progressistes» que havien de fer coalició amb els socialistes eivissencs. Quan li vaig dir a la diputada d´Eivissa al Congrés que Costa estava frec a frec amb Torra com a possible president de la Generalitat, se´m va repenjar al braç i es va posar a riure sense parar i em va dir: «Para, que em pixaré de riure. Nosaltres mai el vam deixar entrar». Va arribar a Barcelona i es va convertir en director de la Fundació President Irla d´ERC. A les llistes al Parlament de desembre de 2017 una nova jugada «transversal» va ser invitar-lo a dit a ser candidat de Junts per Catalunya. I tres anys de vicepresident teòric de la desobediència que havia d´arribar el dia de la inhabilitació del president de la Generalitat. Va tornar a arribar un dia històric i res de res. Ara s´ha entusiasmat compartint reunió amb elements feixistoides. Els seus l´han deixat sol. Un estel incandescent de tres anys. «Caput».

El progrés de la humanitat

El final de la pandèmia sembla a la vista gràcies a dues vacunes que estan demostrant ser eficaces. Europa i els EUA donaran llum verda a les vacunes de Pfizer i Moderna potser abans de final d'any, seguint el Regne Unit, que podria començar a administrar la primera en qüestió de dies.

Les vacunes han estat sempre la millor estratègia de sortida de la crisi però el seu èxit no estava garantit i ningú les esperava tan aviat. El seu desenvolupament ha tingut tints futuristes: un grup d'investigadors xinesos va pujar a internet el genoma d'un patogen recentment aparegut, fent possible que científics d'un altre continent, sense tenir el virus en les seves provetes, dissenyessin una vacuna eficaç.

És difícil exagerar la velocitat del procés. El 5 de gener de 2020 l'Organització Mundial de la Salut va enviar una breu nota per informar sobre una «pneumònia de causa desconeguda». Aquest mateix dia el professor Zhang Yongzhen i el seu equip de la Universitat Fudan de Xangai van fer el mapa del genoma del nou virus en menys de 40 hores, extraordinàriament ràpid. Altament perillós, molt semblant a la SARS.

Al cap de pocs dies, el matí de l'11 de gener, un col·lega de la Universitat de Sidney va demanar permís al doctor Zhang per alliberar en públic el genoma del virus. Va dubtar uns minuts i després va respondre afirmativament. 48 hores després, un equip de Moderna i el NIH nord-americà tenia el principi d'una vacuna. A partir de la seqüència xinesa, el centre va identificar una proteïna que podia servir de diana, la van compartir amb Moderna en un arxiu Word i la companyia va dissenyar per ordinador la vacuna d´RNA missatger, o almenys una versió potencial, en qüestió de minuts.

Moderna no va necessitar ni una molècula de virus en els seus laboratoris. Els seus científics només van haver de descarregar-se els plànols del patogen, el seu genoma, que l'equip xinès havia allotjat en un servidor.

Els científics de tot el món han treballat a preu fet per compartir les seves troballes, aportant peces al puzle que era l'epidèmia. Aquest coneixement ha alimentat les polítiques sanitàries de tots els països i haurà salvat -potser- milions de vides. La ciència ha anat desxifrant la malaltia: va descobrir que es podia contagiar sense símptomes, que es propagava en esdeveniments de supercontagi i que es transmetia per l'aire. I saber això ens està protegint.

Les vacunes no portaran la normalitat a l'instant. Cal produir-les a escala planetària i distribuir-les sense trencar una cadena que exigeix fred extrem. Cal planificar el repartiment i mostrar als ciutadans que són segures. Tampoc sabem encara quant durarà la protecció que ofereixen, ni si serviran per evitar que contagiem una altra gent. Però seran un gran pas endavant.

La normalitat és tan a prop? És possible que sí. I aquesta esperança és el millor motiu per tenir paciència i ser cauts en aquests mesos d'hivern. Podem fer sacrificis: organitzar un sopar petit per Nadal, fer més trucades i menys visites o canviar un cafè amb un vell amic per un passeig ben abrigats. La primavera no està lluny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook